Andreu Bosch i Rodoreda

El doctor Andreu Bosch i Rodoreda (Teià, 1964) és professor associat a la Universitat de Barcelona, del Departament de Filologia Catalana; i professor de Secundària a l’INS Maremar, del Masnou. Ha estat director de l’Àrea de Llengua i Universitats de l’Institut Ramon Llull entre 2009 i 2015.

Doctor en filologia catalana, amb la tesi La interferència dels parlars sards en el català de l’Alguer entre els segles XVII i XVIII. Estudi del lèxic a través dels registres de danys de la “Barracelleria” (1683-1829) (2008), Premi Extraordinari de Doctorat (UB, 2009) i Premi Francesc de B. Moll de Dialectologia (IEC, 2009). S’ha especialitzat en l’estudi del català de l’Alguer i és autor del recull d’etnotextos Històries de l’Alguer, entre la marina i campanya (1996) i dels estudis Els noms de la fruita a l’Alguer. Edició dels registres d’estimes de fruita de la “Barracelleria” (1783-1829) (1999) —Premi extraordinari de Llicenciatura (UB, 1998)—, El català de l’Alguer (2002), El lèxic alguerès de l’agricultura i la ramaderia entre els segles XVII i XVIII (Barcelona: IEC, 2012) i Capítols de la Barranxel·leria i del dret de cabeçatge (l’Alguer, s. XVII i XVIII) (2013), que ha servit de base per a l’article web “La persistència de la Corona d’Aragó més enllà del 1714, a l’Alguer” (2014). El 2011 va participar en el XXIV Congrés Internacional de l’ICOS sobre Ciències Onomàstiques celebrat a Barcelona el 2011, amb la comunicació “Els xistos o malnoms algueresos en els Registres de danys de la Barracelleria i Registros de bestiar vivo entre els segles XVIII i XIX” (Barcelona, 2014).

També ha curat diverses edicions de l’obra folklòrica de Jacint Verdaguer, entre les quals Rondalles (1992), Totes les rondalles (1995) i Què diuen els ocells. Proses i poesies (2003), i ha participat en el volum Prosa (2002) de Totes les obres. I l’edició de Jacint Barrera Los aucells de Teià i Masnou (2007), el primer llibre d’ornitologia moderna en català, de 1892.

És membre dels projectes de recerca “Diatopia i canvi lingüístic. Scripta i projecció dialectal” i “Descripció i interpretació de la variació dialectal: aspectes fonològics i morfològics del català” (UB), i del Grup d’Innovació docent en Fonètica catalana (Foncat, UB). Ha format part de l’equip que ha recollit el Corpus Oral de l’Alguerès (ICREA, UPF) i de les dues fases del projecte de recerca “Explotació d’un corpus oral dialectal: anàlisi de la variació lingüística i desenvolupament d’aplicacions informàtiques per a la transcripció automatitzada, ECOD” (UB).

Andreu Bosch Rodoreda
aboschro@ub.edu
Professor associat del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona

BIBLIOGRAFIA

  • Bosch i Rodoreda, A. “Els treballs d’onomàstica i lexicogràfics de Caria: un model de recerca. Rafael Caria in memoriam (1941-2008)”. Llengua i Literatura. pàg. 209-223.(España): 2009. ISSN 0213-6554.
  • Bosch i Rodoreda, A. “Problemes de codificació de l’alguerès”. 211215 – Insula. Quaderno di cultura sarda. pàg. 77-88. (Italia): Grafica del parteolla, 2009.
  • Bosch i Rodoreda, A. “Algunes consideracions sobre la interferència fonètica dels parlars sards en l’alguerès”. Estudis de Llengua i Literatura Catalanes/LIX, Miscel·lània Joaquim Molas, 4. LIX, pàg. 257-277. (España): Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2009. ISBN 978-84-9883-197-9.
  • Bosch i Rodoreda, A. “El 50è aniversari del viatge del Retrobament amb l’Alguer (1960-2010)”. 214321 – Rivista Italiana di Studi Catalani. pàg. 112-116.(Italia): Edizioni dell’Orso, 2011.
  • Bosch i Rodoreda, A. “Els treballs d’onomàstica i lexicogràfics de Caria: un model de recerca. La toponomàstica de les illes del Mediterrani occidental” XXXV Col·loqui de la Societat d’Onomàstica. L’Alguer, maig del 2008, pàg. 41-51.(España): Denes Editorial, 2011. ISBN 978-84-92768-74-5.
  • Bosch i Rodoreda, A. “Algunes consideracions a l’entorn de la distribució i la sonoritat de les consonants africades en alguerès. Noves aproximacions a la fonologia i la morfologia del català”. Volum d’homenatge a Max W. Wheeler. pàg. 63-76.(España): Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2011. ISBN 978-84-608-1236-4.
  • Bosch i Rodoreda, A. El lèxic alguerès de l’agricultura i la ramaderia entre els segles XVII i XVIII. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2012.
  • Bosch i Rodoreda, A. “A propòsit de l’edició de Tintín en alguerès i dels problemes de codificació”. Zeitschrift für katalanistik / Revista d’Estudis Catalans [Freiburg, Tübingen], núm. 25, pàg. 49-57, 2012.
  • Bosch i Rodoreda, A. “Problemes de codificació de l’alguerès”. A: Pradilla, Miquel Àngel (ed.). Fabra, encara: Actes del III Col·loqui Internacional “La ingüística de Pompeu Fabra” (Tarragona, 17, 18 i 19 de desembre de 2008). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, pàg. 197-209, 2012.
  • Bosch i Rodoreda, A. “Adaptació fonològica i morfològica dels malnoms algueresos dels segles XVII i XIX“. A: Clua, Esteve; Lloret, Maria-Rosa. Qüestions de morfologia flexiva i lèxica del català. Volum d’homenatge a Joaquim Viaplana. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, pàg. 39-61, 2013.
  • Bosch i Rodoreda, A. “Per una caracterització del català de l’Alguer“. A: Bartual, Carles; Déri, Balázs; Faluba, Kálmán; Szijj, Ildikó. Catalanística a Hongria (1971/72- 2011/12). Actes del Simposi Internacional de Catalanística. Budapest, 24-26 d’abril de 2012. Budapest: Universitat Eötvös Loránd, pàg. 57-78, 2013.
  • Bosch i Rodoreda, A. Capítols de la Barranxel·leria i del dret de cabeçatge (l’Alguer, s. XVII i XVIII). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat i Universitat de Barcelona, 2013.
  • Bosch i Rodoreda, A.”Els xistos o malnoms algueresos en els Registres de danys de la Barracelleria i Registros de bestiar vivo entre els segles XVIII i XIX“. A: Els noms en la vida quotidiana. Actes del XXIV Congrés Internacional d’ICOS sobre Ciències Onomàstiques. Biblioteca Tècnica de Política Lingüística; 11 (Barcelona, 2014).
  • Bosch i Rodoreda, A.”Els noms dels senyals d’orelles del bestiar: un codi lèxic sard en els Registres de bestiar viu de l’Alguer dels segles XVII al XIX“. Estudis Romànics, 39 (2017), pàg. 71-105.