Bm-1834-2
A una Rosa coida
en febrer de 1834 en el jardí dels Rosells de Felanitx
Decimas
Rosa que jo apresii tant
venguda de ma divina
que Abril precurssor destína
com la mes bélla y fragant:
no’s tant delicios el cant
que espargex l’ave sonora,
no es tant risueña s’aurora
com
ets tu en b’agràdos tants,víne dins ses mevas mans
vine qu’es meu cor t’adora.
Flor de fresca lozania
de las flors Reyna y honor
que simbolisa lo amor
la hermosura y alegria;
molt ha suspirat el dia
la ditxa de veurerte
desitjant alegrarse
en los teus matices bells;
la terra no te pinzells
ni pintors per pintarte.
Salve delicada planta
del tems vida y juventud
digues[1] ¿que axi ha pogut
tornarte en gracia tanta?
Per tu riu y per tu encanta
el bosc, el jardi y pradéra
y en la verde primavera
entre delicias mil
canta amor florit Abril
y ama el pex l’ave, la fiera.
De tal primor revestida
¿qui tha fet tant bell contorn?
A mirarte torn y torn
rosa de la meva vida.
Se meva vista atrevida
en tu troba es seu consol
la terra ha dexat son dol
y el trist yvern los rigors
y brilla en nous resplandors
l’esmaltad rayo del sol.
Una beldad va donar
mes merit en el teu ser
y per ditxa en mon poder
vengué de la seva ma.
A donarte s’esmerá
riego y cultura igual
d’origen celestial
et declara tal fineza
y axi es veu que te bellesa
retráta s’original.
Susurrant t’ha fecundada
el zéfiro encantador
y l’aura en alas d’amor
de caricias t’ha colmada:
rocios de matinada
han esmaltat ton matíz
com à perlas qu’en sonríz
brillan al rayar el dia
que á las nubes anuncia
vel de purpura y flor de liz.
[1] Lectura difícil.