En tant dichós y alecr dia
depon, Alguer, lu tou dol:
més resplendenta del sol
la cara tua avui sia,
Monstra en la tua alegria
y en la tua consulació
quant t’és car lu preciós do
que piedós lu cel ta envia.
En tant dichós y alecr dia
depon, Alguer, lu tou dol.
Do sospirat, yo diria,
ma que, quand més sospirat,
maggior assai l’has lugrat
de lu que sa presumia.
En tant dichós y alecr dia
depon, Alguer, lu tou dol.
Do che solament pudia
dunar-lu qui ta lu ha dat,
y dan-ta-lu t’ha mustrat
quant amor per tu nudria.
En tant dichós y alecr dia
depon, Alguer, lu tou dol.
Do que posa en gelosia
la terra a·ont és aspuntat,
per més que l’hàggia gusat,
ma no com ella vulia.
En tant dichós y alecr dia
depon, Alguer, lu tou dol.
Aquesta dicha, Alguer mia,
tu sola t’has merexiut,
axí creg en virtut
de tanta pregaduria.
En tant dichós y alecr dia
depon, Alguer, lu tou dol.
Beneït, dons, lu cel sia,
que las tuas veus ha ascultat
y que un Espós t’ha dunat
preciós en cada genia.
En tant dichós y alecr dia
depon, Alguer, lu tou dol.
A la gran Vèrgia Maria
no cessis, no, de pregar:
que te logri lu gusar
llongament tal compagnia.
En tant dichós y alecr dia
depon, Alguer, lu tou dol.