Bm-1750*-2
I
Victòria, reverends pares!
Sempre triunfa el qui vetla;
treguem los llums de sa cel·la
y facem tots alimares.
II
Fesem bulla y repiquem
si la notícia los quadre,
pues ya tenim pres es lladre
que tant desitjat havem.
III
Aquell qui havia tants de añys
que dins las cel·las entrave
y se’n duya quant trobava,
causant mil perjuys y dañys.
IV
Aquell gat de tan gran maña
que aufàbias destepava,
ollas, caxons, y saltava
més velós que una araña.
V
Aquell qui los torcabocas,
ses cuyeras y forquetas
se’n duya ab ses dents estretas,
enceïmades y cocas.
VI
Aquell lladre des formatje,
tant des vey com des novell,
pues, del que ha pres, un vaxell
tendrà per fer viatje.
VII
Aquell traganta varema,
principis y piatansas,
gran perseguidor de pansas
y figas en la corema.
VIII
Aquell qui las sobresadas
se’n portava a fileyons,
blanquets y botifarrons
y llangonisas gruxadas.
IX
Aquell gran buida salceras,
de congrets y de rostillas,
y destre en treure pastillas
de dins ses xocolateras.
X
Aquell lladre de pastisos,
gubellets y tortadillas,
menjà blanch, cansaladillas
y de buñols estentisos.
XI
Aquell qui en menos de un credo
a dotze quartos dave vel,
més balitre que un mostel
case aucells, com en Toledo.
XII
Aquell qui a fra Marc, lo llec,
cinc coloms li va robar
y cruus los se va menjar
sens tirar plomas ni bec.
XIII
Aquell de tan bonas mañas
qui a dos pardius pegà fua,
però quedà, se bandua,
com es gat d’en Paracañas.
XIV
Aquell qui, sense rebuix,
fent s’adormit vigilava
y, quant podia, robava
es pa moll del lector Puig.
XV
Aquell qui per los rebots
y armaris se n’entrava
y molt gentilment robava
se confitura[1] des pots.
XVI
Aquell del noviciat
qui a los joves desxondia
y, qual mestre, los prenia
quant tenían amagat.
XVII
Aquell dels estudiets
qui tants ne va registrar,
que arribàrem a pensar
éran diables boyets.
XVIII
Aquel de indústrias tan raras
qui, derrera en Tià, entrava
los matins y escumbrava
mentras llum dava a los frares.
XIX
Aquell qui en sentir remors
que la pasta era ben tova,
se n’anava a certa alcova
a fer ses ayguas majors.
XX
Aquell qui fent rapa-rapa
de tot se umplia es gavaix
y, quant havia fet maix,
prenia terra de Papa.
XXI
Aquell qui havia escullit
los porxos per son palàcio,
los quals, molt grave y de espàcio,
pesetjava de dia y nit.
XXII
Aquell destruïdor de cel·las,
trencant plats, tasons y xícaras;
gat llavent de ungles píqueras
que feya abat de ses mel·las;
XXIII
pensant, però, ab agudesa
que rómprer-las no poria,
deye «tate» y se resumia:
«no en vull, yo profés pobresa».
XXIV
Per fin, aquell bocañam,
—lladre, de lladres lladró,
y del gran lladrum patró—
tench yas agafat ab un am.
(…)
[1] Corregim confltura.