(…)
Però quina causa hi ha de maravilarse si les estelles servexen al home. Per ventura aquelles noblèssimes intelligènties, los matexos Àngels no són tots spírits administradors tramesos en ministeri per aquells que alcànsan a heretat de la salut, de tal manera ama Déu les ovelles rationals que no sols segons scriu Sanct Ambròs ha ordenat bisbes per guardar lo ramat, però encara ha destinat los Àngels y execelentiss[ím]ament també diu Sanct Jeroni: «Gran és la dignitat de les ànimes que tinga cada huna d’ellas del principi de la sua nativitat un àngel delegat que la guarde», per hont sils hòmens són custodits y guardats dels Àngels, que pòran obrar y esforsar contra la tutella y protectió de aquells les estelles essent que en diguna manera se poden comparar ab los Àngels ni per sert se ha de posar per alt en aquest lloch la sentèntia del gran Gregori papa beatíssim y doctor singular de la Iglésia lo qual, confutant ab gran ponderatió de paraules y de coses los herejes priscilianistes que pensaven que cada home naix subjecte a les constellations de les estelles, dehia desta manera: «Fora sia de tot cor dels christians dir quel fat sia alguna cosa» perquè aquesta vida dels hòmens lo crehador que la creada tot sol la governa ni per sert l’home és estat fet per les estelles sinó les estelles per l’home y si la estella se diu est lo fat del home se consedex que l’home estiga subjecte als ministeris de les estelles. Plaghès a Déu quels hòmens grosers y tontos sabesen estes coses, les entenguessen y obeïssen a les amonestations de Déu que en lo Levítico diu: «No acudireu als magos ni als adevinadors demanareu cosa diguna» per no restar bruts y manxats de aquells, perquè si sabèsseu y entenghèsseu no investigàrieu ab tant estudi aquelles coses que la vera y christiana pietat reprova i damna ny meins sufririen ni darien lloch a què tant miserablement restassen enganats ni llaguents de aquells, hay també un sert gènero de persones tant vanes y curioses tant ínpies, iniqües e irreligioses les quals estudían ab tanta gran solicitut y affectió en tenir notítia del esdevenidor y de altres coses secretes que per investigarles y per tenir de aquelles alguna cognotió ans que víngan llurs temps en què han de ser, que de moltíssimes maneres tropésan y encorren en la offensa de la lley de la divina magestat, certes hòmens axí matex no dúptan de attendre y estudiar la art de adevinar ab terra, ab aigua, ab l’aire, ab lo foch, ab paraules, ab los señyales de les mans, y ab coses de morts, los quals modos de adevinar se nomènan geomantia, hydromantia, aeromantia, pyromantia, onomantia, chiromantia, necromantia, y de dar obra també a altres sortilegis e superstitions o de usar y servirse de aquelles o de altras maneras de sorts illícites ab tirs y giochs de daus, de grans de forment y de faves, totes les quals coses nos fan almeyñs sens alguna compañyia oculta o pacte secret del demony, alguns altres, retenint y conservant en casa algunas relíquias de aquella vella y antiga ydolatria ja ans destruïda y abbatuda ab la gloriosa victòria de la sancta creu de Jesuchrist, no dèxan de atendre ab serts engañys y auspicis y ab semblants señyals y observacions com han de adevinar los successos de les coses futures y esdevenidores. Axí bé sen troba de altres confederats ab la mort y consertats ab lo infern, los quals de la mateixa manera il que més és encara que per pacte exprés y manifest que han fet ab lo matex demony en manifesta ruyna de llurs ànimes, applícan alguns encantaments abominables de art màgica, e altres instruments y maleficis, y señyàlan i píntan sèrcols e moltes altres figures inventades del demoni a fi y effecte de adevinar les coses esdevenidores y per trobar thesors o per efectuar llurs altres vellaqueries estos matexos invòcan los demonis, o se aconsèllan ab ells, demànan respostes e rebudes les accèptan, y lis offerèxan orations y pregàries, y fums o vaporations de ensemps o de altres coses o lis offerexen altres sacrificis, lis encenen caneles o abúsan sacrílegament de les coses sagrades o dels sacraments o de coses consernents als dits sacraments y se lis agenòllan y adòran y exibesen qualsevol altres officis de inpietat attribuint culto y veneratió als dits demonis, o fan també o procúran de ferse fer certs anells y mirals y certes anpoletes per lligar y enserrar en aquelles los demonis, segons ells se dònan a entendre per demanar o haver de allí les falces respostes de aquells. Y altres també més havant escadínyan los demonis en las cassas dels endemoniats y de certes dones furiosas y plenes de vanes illusions de fets y de coses per venir y ocultes, dels quals per ésser de aquells quel Señor mana en lo evangely que callassen, ab rahó no se ha part tan altre que respostas vanes y mentiroses. I altres embaucadors, que per la maior part solen ésser certes donetes dades en supersticions les quals adorant humilment al demony senbrada de tots los mals en certes anpolletes o vasos de vidre plenes de aigua o en algun mirall ab caneles enceses hoc encara beneits en nom de Àngel Sanct y Blanch, o en les ungles o en la palma de la mà, que demés algunes vegades les unten de oli fan oratió al dit trassador y mestre major de tots los enganis y mentires que és lo matex demoni que per via de fantasmes o de imàgens aparents o de visions espantoses, lis mostre y fassa veure aquelles coses sdevenidores y secretes que elles volen: o estes tals persones, ab altres encantaments y deverses observations superstitioses, procúran de saber del matex demoni, pare y autor de les mentires, la veritat de semblants esdevenidores y secretes, pretenint predir als hòmens lo que ha de venir, y per quant la impietat de tots los prementionats de dalt, és consemblant axí perseghent tots fan la matexa fi, ço és que tant los qui adevínan com los qui desítjan ésserlis la llur vida y coses endevinades, com sia tot encantament y engani del demony, se tròban al últim miserablement enganats y burlats. Per tant com sia proprietat singularíssima de Déu considerar los successos edevenidors en ells matexos, ans qui íscan en obra, necessàriament ne sighet que exos Astròlechs ils altres sobredits, que de qualsevol manera gòsan y presumexen denuntiar o prenosticar semblants coses esdevenidores, si ja no fos per via de alguna divina revelatió, iniusta y descaradament assumèxan y usúrpan assí allò que és propri solament de Déu. Axí ne naix que, mentres que per los tals se atribuex y apròpria a les creatures lo que sols és propri del creador, que la divina magestat ne resta gravement ofesa, la sinceritat y precitat de la fe violada, y les ànimes redemides ab la preciosíssima sanch de Jesuchrist mortes y apestades, y ab tot que haja molt temps que ab les regles del catàlogo dels llibres prohibits fet per decret del general y sagrat concili tridentí entre moltes altres coses asò se sia stituït quels bisbes provèhscan ab diligèntia que nos llísgan ni tíngan llibres, tractats y meyñs catàlogos desta tal stroligia judiciària, los quals gòzan y presumexen afermar ab sertitut de les coses futures contingents dels successos y casos furtuïts, o de aquelles actions que dependexen de la voluntat humana, salvos emperò aquells judicis y observations naturals que foren escrites en favor y benefici de les arts de la navegatió, agricultura y medisina, y que juntament haghessen attés a que fossen rejectats del tot, y abolits tots los llibres y escrits de geomantia, hidromantia, chiromantia y necromantia en los quals se contenen sortilegis, maleficis, auguris, auspicis y encantaments de art màgica, no enperò se ha provehit tant suficientment que encara en algunes llochs no resten més curiosament ab força y vigor en moltes persones segons que molt sovint per los engañys e insídies del demoni que són vingudes a llum, consta y se descobre que tot lo lloch està ple de divinations, sortilegis y de mil altres superstitions.
(…)
