Bm-1885a-2.1
Llamentos d’una
fadrina veyarda
mirantse dins es
miray de sa séua ilusió
Voldría qu’ un Sant
vengués à dirmê
còm es que fadrina
encara me veitx.
¿No som ben tayada
y hermosa? ¡Ja ‘u crech!
Còm jò en corren pòques
d’atlòtes. Dich vê.
¡Y heu vist còsa rara!
Cap jove de señy
ha vengut, ni un día,
à
ferme es saluet.
Tench
els uys que lluhenlo
mateix qu’ estels,sa
boca petitacòm
un badoquet.Res
dich de ses galtesd’un
color tan freschqu’
à ses fines ròsespareix
que l’han prês.Y qu’ heu tròb de raro
qu’ entre tants d’elets
cap n’hi ha hagut encara
que ‘m fés es saluet.
Quant vaitx empolvada
¿qui no se sorprên
mirantme sa cara
que còm la neu es?
¿Qui es el qui no bava
mirant
mon capêt?Sens
dupte pareixenfils d’òr sos cabeys.
Y amb tanta hermosura
cap
atlot may veitxqu’
amorós s’ en vengaà
ferme es saluet.
Mirau
bé es méu garbo;cap
còm ell ne veitx;tench
bònes espatles,molt
prim es cosset,redonets
els brassos,molt
blanchs y molt nets,ses
mans petitetesy
els pèus menudets.De
perfeccions bellessom
un magatzêm;mes…
cap jove arribaà
ferme saluet.
Jò no vaitx gens freda
còm moltes ne veitx,
sa llengo may pára
convèrs més que tres,
y en qualsevòl broma
jò sempre segueisch;
sa sátira fina
amb primó maneitx:
y es còsa ben rara
ningú ‘m dona encens,
ni vé may cap jove
à
ferme saluet.
D’es
méu estamentcap dòna conech
de més instruhida
que jò. No pòt ser.
Jò
ball més qu’ els fusos,novèles llejeisch,
brod y fas floretes,
y punt de croixet.
Y es còsa ben rara
que tan sábia essent,
no venga cap hòmo
à ferme es saluet.
Diumenges y festes
per tot me passeitx,
à balls y à teatros
jò sempre assisteisch;
de pòbres que dugan
més lujo
no ‘n veitx.Pareix que som fiya
de Còmpte ó Marquês.
Y es còsa molt rara
qu’ amb tant d’aparey
no tenga un canari
que ‘m fassa es saluet.
¡Jò que tantes ditxes
demunt mí reuneisch,
còm es que fadrina
encara me veitx!
Y moltes sens lujo
ni aná de passeitx,
de balls, ni à teatros,
que ningú les veu,
totduna qu’ exhalan
d’amó es primé alê
ja tròban un jove
que los fa es saluet.
¡Per mi es, desditxada,
tan gran malaveitx!
Tot quant per casarme
he fet no ‘m serveix.
¡O me tir rabiosa
dins un safareitx
ò me qued per tia!
No hey veitx més remey.
Y els vespres en jèure
vendrán
moscardets,en
llòch de bells joves,à
ferme es saluet.
Ferostas