Antoni Canals: Consol dels malalts

Bm-1849-6

            Desitj de veurer la cara de Deu.

 

            ¡Cuàn bò sou, Deu meu, par tots
aquells qui son rectes y nets de cor! Lo sou tant, Deu meu, que essend jo un
poc de pols y un poc de terra, em voleu pujar sobre las estrellas, y em voleu
donar el cel.

            ¡Bondad infinita, digne de ser amad sobre
totas las cosas!
¡Quê tard
vos hé conegud, Deu meu! Quê tard vos hé amad! Vos am, Deu meu, ab tot el
afecte del meu cor, ab tota la meua ànima, ab totas las meuas potencias y
sentids, per ser vos únicament digne de ser amad sobre tot lo demés.

            Deu meu, ¿cuànd barataré
jo de casa?
¿Cuànd
mudaré de habitació? ¿Cuànd se acabarà el meu desterro? ¿Cuànd tendré la ditxa
de veurer la vostra cara? Fortificau al meu esperit, donau forsa â las meuas
paraulas, parque vos sapia amar el poc temps que em queda de vida.

 

            Agonía
y mort.

 

          Deu
misericordiós, Deu de piedad y de clemencia, qui per vostra gran bondad y
misericordia perdonau los pecads de los penitents, y los convidau ab el perdó;
jà som arribad, Deu meu, â aquell últim temps, en el que jo tantas vegadas vos
demanava que no em desamparasseu, ni em dexasseu tot sol.
Are importa mes que may, Deu meu, que em mireu ab
uys de piedad.
Are
importa mes que may que useu ab mi de misericordia. Cualsevol cosa, Deu meu,
que vejeu en mi qui no sia del vostro gust y agrado, qui sia desagradabble â
los vostros uys; perdonaulêm, que jo desde are la abomin, la avorresc, la
detest, la confés, y ab llàgrimas del meu cor dig una y moltas vegadas, que em
pesa de havervos ofês. El major sentiment que teng, Deu meu, la pena mes gran
que teng es veurer las moltas vegadas que vos hé ofês; y perque coneg, Deu meu,
que no lo meresc, ni tampoc som digne de que vos ascolteu las meuas súplicas,
pos devant de vos â vostron fiy Cristo Jesus, estês y mort per mi en una creu.

          No
perque son molts, Deu meu, los meus pecads y las meuas iniquidads, desconfiy de
vos; àntes bé, Deu meu, per lo matex que coneg que vos hé ofês y vos hé
disgustad moltas vegadas, espér en vos, segur de que em perdonarêu, com axí lo
haveu promês. A vos em present, Deu meu, parque dispongueu el meu cor ab una
vertadera contrició de los meus pecads, pues en cuant es de la meua part dig
una y moltas vegadas que em pésa de havervos ofés. Ja vecj, Deu meu, que la
meua ceguedad y la meua malicia me han fet indigne de un benefici tan gran, com
es aquest; com sé pero, Deu meu, que vos no voleu la mort del pecador, sino que
voleu que se convertesca y visca una matexa vida ab vos, espér en vos, Deu meu,
segur de que em
perdonarêu. No desprecieu, Señor, las veus de un cor
vertaderament arrepentid: olvidau los meus pecads: olvidau las meuas
iniquidads. Y suposad que espér en vostra misericordia, qui es infinita, segur
de que em perdonarêu tots los meus pecads, com axí lo haveu promês; confiy en
vos que no em negarêu aquesta gracia. Olvidau los delictes de la meua juventud,
y totas las travessuras de la meua vida passada. Recordauvos de vostra antiga
misericordia: recordauvos de aquella gran misericordia, que vos en diferents
ocasions haveu usad ab los pecadors.

        No
em judiqueu, Señor, segons merex la multitud de los meus pecads. Apiadauvos de
mi, Pare amorosissim: teniu misericordia de mi, y no em judiqueu segons el
rigor de la vostra justicia y gravedad de los meus pecads.

             Perdonaume, Deu meu, axí com perdonareu â
un sant Mateu, que de usurer pubblic el fereu dexebble vostro.
Perdonaume, axí com perdonareu â
un sant Pere despues que vos hagué negad tres distintas vegadas. Perdonaume,
axí com perdonareu â un sant Pau, que de perseguidor vostro el sabereu fer tan
gran apòstol. Exteneu sobre de mi vostros cariñosos brassos, parque detengan el
rigor de vostra justicia en el dia del judici.

           Dulcissim
Jesus, per aquella sang, que ab tant de amor suareu en el hort de Getzemaní,
méntras en la oració miràvau lo molt que haviau de patir, y lo poc que jo me
havia de aprofitar de aquellas penas; per aquell sentiment, que tenguéreu cuand
Júdas vos vené y entregà en mans de los vostros inimigs; per aquella pena tan
gran, que passareu cuand los judíos vos prengueren, y fermad vos dugueren â
casa de Anàs; per aquellas afrontas, que sufrireu en casa de Anàs, Heròdes y
Caifàs; per aquella multitud de assots, que descarregaren sobre las vostras
delicadas espallas; per aquella sentencia de mort tan injusta y cruel, que
contra de vos, qui sou la matexa bondad, pronuncià el inicuo Pilat: vos deman,
dulcissim Jesus, me alliberêu del golpe fatal de la mort eterna, que jo tantas
voltas he merescud per la gravedad y multitud de los meus pecads.

          Jesus dulcissim! Jesus del meu cor! Jesus,
crucificad per el meu amor! ¿Cuànd, Deu meu, serà aquella hora, en que se
acabarà el meu desterro? ¿Cuànd, Deu meu, serà aquell instant, en que seré
felis? ¿Cuànd, Deu meu, serà aquell moment, en que tendré la ditxa de veurer
vostra hermosa casa? ¿Cuànd, Deu meu, sortiré de aquest desterro, y aniré â
gosar de vos en el cel?

          Veniu, Redentor de la meua
ànima: no allargueu mes los meus desitjs: no dilateu mes las meuas ansias;
veniu, treis la meua ànima de la terribble presó de aquest còs, qui tantas
voltas se ha rebellad contra vos. Rompeu, Deu meu, las cordas ab que està
fermada, vos qui sou la meua fortalesa y el meu refugi; y obriuli de par en par
las portas del cel.

            De aquesta manera, Señor, vendrà â vos,
alliberada de la pesada càrrega de los seus pecads: de aquesta manera merexeré
habitar ab compañía de los àngels y esperits benaventurads en el cel: de
aquesta manera merexeré cantar eternament ab compañía de los matexos, vostras
alabansas per una eternidad en el cel.

          Surt,
ànima meua, de la terribble presó en que te trobas, en nom del Pare, qui et
creà; en nom del Fill, qui per tu va patir suors, penas, assots y mort; en nom
del Esperit Sant, qui per tu va devallar del cel â la terra en forma de llengos
de fog, par inflamarte ab el fog del seu divino amor.

 

            Súplica
â los àngels y demés esperits benaventurads.

           

            Angels
del Señor, àngels del cel, esperits benaventurads, voltros qui tenguereu la
honra de acompañar â María Santissima desde aquesta vall de llàgrimas â la
muntaña de la Gloria;
vos suplic, àngels sants, tengau â bé rebrer en vostras mans la meua ànima,
para depositarla en mans del meu Creador.