Antoni Febrer Cardona: Explicació d’alguns termes menorquins

Bme-1830-12.1

En ninguna parte

En llóc.

Aumòn. Y tambè solêm dir
En llóc.

Entonces (en unos
casos).

Después (en
otros).

Llevó y

Llevónsas.

Llevó, llevóras ô llevónsas, es diu en l’estil
familiar. Y Â las horas, ô desprès
es diu en l’estil grávê.

Bandeja

Bacína

Bacína, no
es diu sinò de la ribèlla de fèr la bárba.

Orinal

Orinál. Bací

Bací es
sól dir d’el plát ab qu’es capta per las a´nimas. Orinál, es diu quand es de térra y petit. Si es gros, es diu Muxína, ô Servíci: Y si es petit y de vidre, es diu Ventòsa.

Sebo.

Manteca de
puerco.

Sain.

Entresijos.

Lardo.

Seu.

Seím.

Seu, es
un nóm genéric, qui significa el grèx tánt d’els pórcs ô tocínos, cóm d’els
bóus, d’els moltòns, de las cábras, etc. Saím,
es diu d’el grèx d’els pórcs qu’es fá fondrer; y es propiament lo
qu’anomenám seu negre. Peró es diu Saím, quand já há servíd per cóurer-hi
algúna cósa. Sagí, y en castellá
Entresijos, es diu d’aquélla tela grássa que tènen els pórcs i moltóns, etc.
Alrededor d’els budèlls, qui tambè es fa fondrer; y es lo qu’anomenám seu
blánc. Xuia, y en castellá Lardo,
es diu d’el grèx que tènen els pórcs entre cárn y cuiro.
Y quand es fa fondrer en tróssos
petits lo qui roman es diuen Roias.

Resfriado.

Catarro.

Constipado.

Refredad.

Cadárn.

Costipad.

Refredad es
el particíp d’el vèrb Refredár-se; y en castellà es diu Resfriado. Peró quánd
aquest matèx tèrme Resfriado es un Nom Substantíu, en menorquí es diu Refredamènt. Cadárn, y en castellá
Catarro, es un nom Substantiu. Encadarnad,
y Enrogaiad son els particips
d’els vèrbs Encadanár-se, y Enrogaiár-se. Constipad, y en castellá Constipado, es el particip del verb
Constipár-se: Peró quánd aquest matèx tèrme Constipado en castellá, es un Nom
Substantíu, en menorquí es diu Constipaciò.

Hijito, hijita.

Niño, niña.

Fiêt, fiêta.

Nin, nína.

Fillêt, fillêta, son
diminutius de Filla, filla; però en la convérsa familiar, es pronuncían Fiêt,
fiêta
.
Es diu tambè en menorquí Allót,
allóta;
allotêt, allotêta; Miñò,
miñòna;
miñonet, miñonêta.

Toca.

Cinta.

Tóca.

Flóc.

Toca, en
menorquí, es propiamènt lo qu’en castellá es diu Cinta. Peró ab aquésta
diferéncia, que nosaltres li ni deim Tóca en castellá, no es lo matèx que
Tóca en menorquí. Flóc, en
menorquí, es diu d’un adòrno qu’es fá ab tóca, ô veta doblegáda de diferènts
manèras, y sostengúda ab un nu, etc.

Rodapié

Devantèra.

Entornpéu. Y entr’el vúlgo, uns diuen Tompéu, áltres Tompé.