Bm-1732-13.3
(…)
Circa
la mitja nit vingué lo matex que me havia aconpeñat y mos posàrem a punt per a
continuar la marxa.
Pugàrem
a cavall tots dos a una mula cade un, que mos salvem 3 llegües, y camin[a]des
cose de duas horas encontràrem una altre vile de tur[c]hs, però per ser da nit
no vax veure res, sinó sentir los gosos y los galls, que n’i havia molts. Cose
de una hora de aquí, que ja era sortit lo sol, vax tenir un bon espant, y fonc
que enant tots sols sens trobar cases ni gent, lo grego caigué de caval[l] de
la sua mula y fonc tan male caiguda que estigué mitja hora sens sentits y ab un
calor fret que jo pensave que si no era mort poc se’n faltave. Jo vax procurar
a girar-lo, que tenia la care a la terra, y luego que fonc girat tingué un gros
tremolor y estirament que sertament pensave jo que moria.
Comensí
jo estar més trist, y sens saber què fer-me lo encomenave a Maria Santíssima y
sant Antoni no morís allí, y mirant a una y altre part vax veure venir gent per
lo camí, y foren dos thurcs. Jo los feia senyal que havia caigut de la mula,
però ni menos lo volgueren mirar per ser christià, y vax quedar més trist.
Vingué altre home, que era un grego, y féu lo matex. Tots pesaven sens dir re.
Jo, a vista de assò, vax pensar que havia de morir allí y no sabia què fer-me.
Vax traure una botella de vi que jo aportave y vax comensar a fragar-lo per la
part haont tenia lo colp y fragar-li los polsos, y a poc a poc cobrà los
sentits, però com jo no lo entenia, fonc lo matex que antes. Vax entendre que
me feia señal que lo dexàs estar tot sol y que me n’enàs, lo que no vax voler
fer, sinó que vax sperar més de una hora y li vax fer beure vi. Y de la manera
que vax porer lo vax per pugar a la mula en què jo enave, que era més vella, y
jo vax pendre la seva, y tot xemegant proseguírem nòstron camí.
Cosa
de una hora després vax veure una case de camp, y sent axís que era lo dia 21
agost encare batían y havia moltas garberas, y me digueren que comènsan per lo
mes de abril a batre, tante és la abundància de la cullita. Pesat un poc més de
camí, vax descubrir la ciutat de Nicosia, que és molt bone, conforme se dirà, y
de lluñi fa bone plante a cause de tantes torres y mosqueas.
Antes
de aribar a dita ciutat vax veure un camp que era senbrat de cotó que era com
una viñe, més altre camp de morés infinits, que fan molte seda.
(…)