Bm-1882-2
Lo rossinyol planyívols
cants entona,
torrentals d’armonía y de tendror;
y publica, mon Deu, la vostra gloria
pero no sab qui sou.
La flor engalanada ab colors belles
bada el calser, niuet de suaus olors,
y publica, mon Dèu, la vostra gloria
pero no sab qui sou.
Bressa lo ventitjol branques y fulles
y junts un himne ensayan tot dolçor,
y publican, mon Deu, la vostra gloria;
mes no saben qui sou.
Y la naturalesa sempre armonica
alsa un cantich sublim y misterios,
y publica, mon Deu, la vostra gloria
pero no sab qui sou.
Sols jo ab l’enteniment, antorxa mágica,
y ab lo cor de desigs mar sensa fons,
assi baix manifest la vostra
gloria
coneguentvos y amantvos, mon Senyor.