Antoni Roig: Sermó de la Beata Catalina Tomàs

Bme-v.1793-6.1

Dexem aparte, que perque brillas la peregrina hermosura de Thomasa, li havia el Tot poderos, adelantat la rahó á la edat, y anticipat la virtut á la rahó, que en la seuha miñonés, en aquest mateix Temple, la Mare de la Sabiduria increada, que ama á los qui la aman, li havia curat un brasset que se li havia dislocát, un Esperit Angelich, la consolá, la tranquilizá, y la enseñá; en el Cementeri immediat, esta, ó altre celestial Intelligencia, li enseñá la Anima del seu bon Pare en via de salvacio; en casa de la seuha Avia, li aparegué el Deu infant, y la inundá de delicias; en un ameno pla, la Reyna del univers li anunciá, que el seu Santissim Fill, la havia destinada per Esposa seuha; no lluyñ de la vésina Cartuxa, un Celestial Personatje li asegurá lo mateix; la prudentissima Verge Praxedis, y la invencible Martyr Cathalina, ley ratificaren, junt á aquella memorable font, que enomanáu encara, la Font de Sor Thomasa, el Pare de los Cenobitas Sant Antoni, li adobá una gerra de aram, que se li havia copetjada; en altres llochs de esta Vila, ó no molt distants de ella, rebé moltas altras particulars gracias. Dissimulém, que en el temps que visqué en Son Gallart, un dia el referit Sant Antoni la adverteix, perque la nit no la sorprenga en el camp; un altre Sant Bruno la ajuda ab el seu bastò, perque surta de una profundidat; un altre, el Princep dels Apostols, li dona la noticia mes alegra, que pogués á las horas esperar, que en varias ocasions, se li presenta la seuha Santa Protectora, y ja la aparta de un precipici, ja la torna al cami real, de que incautament se havia extraviada, ja la retira de una espantosa soledat, y que los mateixos Angels, qui tenen per singular honor el ser Ministres del Altissim, no tenen á menos el serlo de Thomasa. Callém, que en los añys que pasa en el seu observantissim Convent per segona vegada, se li posa devant el Redemptor Crucificat, dessangrantat, moribundo; la seuha amantissima Tutelar, se digna tallarli los cabells, netetjarli el cap, curarli las seuhas llagas; que los gloriosos Metjes Sant Cosme, y Sant Damia li restitueixen la salut; que pasa semmanas sencéras en compañia dels habitants del Empyreo, qui ab ella familiarment conversan, ab ella rezan, ab ella cusan, per ella prestan aquells humils servicis, en que li es impossible emplearse; que en las seuhas mans, forma el Cel un pa de sucre, axi com antiguament una bresca de mel en la boca del eloquentissim Ambros; la recrea, axi com al Serafich Francesch, ab las mes acordes, y mes dolses musicas; dispon que per tota la casa de Magdalena, se perceba un olor, sens dupta mes suave, que el que exalá aquell precios perfum, ab que ungì aquella amantissima Dexebla de Jesus los seus divinos peus.