Bartomeu Ferragut: Un any d’esterilitat

Bm-1764-13.3

 (…)

            Lo
que ha passat y succeït en lo añy 1764 és lo sigüent: havent se Magestad de n.
rey Carlos tercer consedit franquesa de tots los drets li expectavan de tots
gèneros se embarcarian de qualsevol espècia fossen per dur blat cuyo endicte ja
se publicà en lo mes de novembre de 1763, de pronta se socorragué molt la Isla de blat de modo que
novembre, desembre, janer y fabrer lo blat no pasà los 12 sous fins a 13 sous y
la xexa fins a 14 sous 6 però circa mixjant fabrer se acabà lo blat que se
havia entrat en la Isla,
el pas que se havian ja entrat més de 80.000 quarteras, se’n comensà a pujar lo
blat de modo que antes de mijant mars ja era 16 sous lo blat y la xexa 18 sous
4 però en este temps entraren més de 5.000 quarteras de retxella y se aguantà
lo blat que no pujà fins que entrant en lo mes de abril que se acabà esta
rutxella que la vanian a 13 sous y cada dia la pujaren fins a 14 sous, se’n
pujà lo blat de modo que als 5 maig 1764 hay hagué blat a la Quartera a 19 sous y la
xexa a 20 sous 6, lo ordi a 10 sous la barcela y aun no se’n trobava, y als 7
maig 1764 feren un pregó que qui tenia blat lo denunciàs pena de 200 lliures y
dos añys de gallera y esto no obstant sempre pujà lo blat, las faves anava 2
sous 8, 2 sous 10 y 3 sous lo almut, los fasols a 3 sous, los siurons a 3 sous
6 fins a 4 sous, las mongetas a 3 sous 6 fins a 4 sous, lo vi lo més dolent
anava 1 sou la quarta arribà anar a 2 sous, la ayguardent 2 sous 4, la melvasia
a 4 sous la quarta, lo formatge a 1 sou 4 a 1 sou 6 y 2 sous la lliura lo tenra y lo
vell 2 sous 10 a
3 sous la lliura, los hays a una cabesa lo dobler y la cama a 6 sous, la[s]
figas a 8 (diners) y 10 sous la lliura y dolentas, las pansas 1 sou 2 y 1 sou 6
la lliura, los hous 2 sous 8 y a 3 sous la dotsena, en que me cans no hay hagué
res comestible y bavible que no anàs car. La cran no se’n trobava y hagueren de
matar bous y vacas per dar a los malals y aun no en poria aver, los tosinos
anava 1 lliura 10 sous la rova fins a 1 lliura 16 sous brut, y no hay havia res
que no anàs car, las vuytenas sols pesavan 11 unsas, lo pa blanch anava 1 sou 3
y tot esto fonch per falta de mal govern, el pas que hay hagué uns bons
favar[s] no donavan més que vint y una unsa de faves, la ortallisa no tengué
preu, y la pobre gent se arribà a morir de fam; y no obstant tanta absterelidat
no robaren masa, lo oli anava 1 sou 4 y 1 sou 6, la lliura, tenint 58 de edat y
havent vist moltas esterelidats no se havia vista com la present, perque de tot
hay havia falta y en las passadas si hay havia falta de alguna cosa hay havia abundància
de altres, advertint que esta esterelidat no sols fonch a Mallorca si a tota
España, a Frància, a Itàlia, a Inlaterra, Orlanda y aun a los Moros que en
ningun lloch se trobava blat, Déu mos guarde de semblant esterelidat.

                                                                                              (…)