Bartomeu Oliver Cerdà: Vida, costums i feines a una possessió

Bm-1985-1

Tota
sa meva vida he conviscut amb gent pagesa cepada a l’antiga. Molta d’aquesta
gent sense sebre lletgir, però amb una intel·ligència natural extraordinària,
honrats a carta cabal, una memòria prodigiosa i una gran experiència adquirida
segurament p’es continuat viure en contacte amb sa naturalesa; recordaven s’any
d’es naixement o sa mort de familiars, de persones conegudes, per s’any que tal
o qual sementer de sa finca a on vivien hi havia faves, pastura o goret,
medicaven es seus animals amb tota classe de remeis casolans heredats d’es seus
avantpassats: Bullidures de distintes herbes per empanxament o cagarel·la; una
brilla de ruda o donzell per animals que han perdut es remuc; pasta de paia
cremada amb oli per ses ferides de ses bistis de feina (tocadures); per mal de
ventre tancaven ses bistis dins es sestadors; posaven virons a sa ferida d’un
porc sanat que la tengués inflada i oberta; no sanaven cap animal que sa lluna
no estàs en es signe apropiat, sempre lluna veia com més prima millor i si poria
coincidir per Sant Joan era sa més valorada; procuraven que no nasqués cap
animal durant sa Setmana Santa ja que tenien es temor de que nasquessen baldats
o amb defectes grossos; a ses anyelles que deixaven per sa guarda les feien es
senyal propi de sa finca a ses oreies o taiaven ses coves es dia de sa
Conversió de Sant Pau (25 de gener) perquè si aquest dia les fan sang no tornen
modorres; sembraven es juavert es dia de Sant Agustí (28 d’agost) perque no
espiga es primer any; sembraven ets ais primarencs per Sant Andreu (30 de
novembre) i tornaven fer altra sembrada es dia de sa Conversió de Sant Pau (25
de gener) i que s’havien d’arrancar es dia que deien de Sant Joan Pau (Sant
Joan i Sant Pau, 26 de juny) perque aquests ais sembrats i així cuïts curen de
verí, domés fregant-los per damunt sa picada; guardaven també una anyella
nascuda es dia de sa Conversió de Sant Pau (25 de gener) perque preserva de
verí a totes ses demés auveies de sa guarda i sa seva llet cura ses picadures
verinoses de tots ets animals atacats d’aquest mal; taiaven ses canyes sa lluna
veia de gener; no descuidaven mai ses fases de sa lluna ja que per elles se
retgien per fer la major part de feines, sobretot per sembrar ses plantes, puix
que totes aquelles que fruiten dins sa terra (patates, cebes…, etc.) han
d’estar sembrades amb lluna veia i ses que produeixen el fruit fora de sa terra
(prebes, domàtigues…, etc.) aquestes s’han de sembrar amb lluna nova; per fer
ets empelts igualment ses llunes marcaven ses èpoques apropiades, ja que ets
arbres de fuia perenne s’havien d’empeltar amb lluna nova i ses de fuia caduca
amb lluna veia; tenien ses seves èpoques per preparar ses feines, així per
exemple un garrover o taronger que volien empeltar el coronaven o podaven molt
fort sa lluna nova de febrer per després fer s’empelt sa lluna nova de maig de
s’any següent; per sembrar figueres de moro es millor dia de l’any era es
Dijous Sant i perque se fessen més bones deien que havien de sentir passar el
rosari (supòs que se deia perque és convenient que estiguen prop de ses cases).