Bm-1541-2
Ab l’anima trista/y dolor intensa
De Jesus la pena/voldria sentir
Per poder scriure/la dolor inmensa
De vos Deu y home/qui ab tant´ offensa
Perque no morissem/volguereu morir.
Y axí la montanya/del loch de Calvari
Senyor vos pujareu/per tots á cridar
Hon de la sanch vostra/vos fereu clavari
Y sols volgues pendre/la mort per salari
Y aquí vostres deutes/volguereu pagar.
Per ço si penareu/nos dexe de creure
A tots no volguesseu/com fes á Dimás
A quí prometereu/paradís fer veure
Y ab vostr’amor tanta/demanás á beure
Per la salud nostra/estant en lo pás.
Y si les potencies/tingues afligides
Hun gust en la boca/tingues tan perfét
Que si nostres ánimes/molt dessaborides
De culpes amargues/fossen infinides
Begudes haguereu/tan gran fou la sét.
La vostra persona/ab carns delicades
Prometes clavassen/ab claus molt aguts
Que si tals promeses/no fossen stades
Sercant tots los homens/de vos les
petjades
Abans de trobarles/se foren perduts.
Ó creu exalsada/y arbre de vida
Ab rames divines/qui basten als cels!
Puix roses vermelles/vos fan tan florida
Donaume la fruyta/quel mon ha sentida
Que dins purgatori /posas dolçes rels.
Ó cap de la Sgleya/hon se representa
Lo dir dels prophetas/y quant haveu fet!
La cara malalta/teniu descontenta
Perque’us adormireu/entre gent dolenta
Segons figurava/Sem, Cham y Japhét.
Coronat vos mire/de tantes spines
Tals que yo crech basten/fins en lo
servell
Perqu’en vostre regne/ab roses divines
Fos una corona/de tals pedres fines
Que per nostre premi/de tots fos johéll.
Les vostres orelles/quant de mal ohíen
Que tots de vos deyen/y tot sen rahó
Com en creu alsada/matarvos volien
Y vos que sentiau/com vos scarníen
Al pare pregareu/que´ls donas perdó.
Los crits dels sants pares/ohys en
absencia
Qui baix en los carcers/staven retrets
Y que vos tinguesseu/pe’ls homens
clemencia
Y aquells vos fessen/poca reverencia
En les vostres galtes/sentieu buffets.
Per les nostres culpes/vos morir volguereu
Perque tots nosaltres/fessem bona fí
Feu donchs yo la fassa/axí com vos fereu
Qui’n les mans del para/l’esperit retereu
Abans de la nafra/que’us doná Longí.
Ó nafra sagrada/que’l peccat desliga
Lo qual ligát era/per lo de Adám!
Feu que yo conega/dels meus ulls la biga
Y feu mos delictes/ab dolor los diga
Com fes la somera/parlar de Balám.
Las mans qui al ségo/donaren la vista
Y als malalts y coxos/obraren salút
Del mon quis perdia/han feta conquista
Y donaren vida/á tanta gent trista
Y ningu del pobles[1]/vos ha conegut?
Clavat entre lladres/fes una bandera
Ab la creu mateixa/que portas al cóll
Perqu’en les victories/fos ella primera
Y cridas lo poble/qui’n tanta manera
Perque vos morisseu/era tornat foll.
(…)
[1] Probablement per del poble, més que dels pobles.