Bonaventura Barceló: Panegíric de Nostra Senyora del Puig de Pollença

Bm-1900-6.1


Fa honorificencia populi nostri. Judit cap. 10 v.
15, Tu ets s’honra des nostre poble. Judit.etc.

 

Jermans meus:

            S’historia de Pollensa es
se joya mes antiga engastada a sa corona de Mallorca. El seu commensament se
confon dins sa boyre que cubreix els temps prehistorics. Monuments encare
existens mos diuen qu’aquesta comarca fou habitada per una rassa primitiva,
robusta com els penyals de Formentor. Aixo es una gloria per Pollensa, pero en
te una molt mes gran.

           Enamorats de sa fertilitat
y hermosura d’aquesta part de Mallorca vengueren els Khetas poble conquistador,
egipci, sortit del Baix-Nilo, y desembarcant en aquesta costa conquistaren tot
el territori, defensat per les passejes dels seus antics moradors. Bocoris, rey
d’el poble conquistador, fundá una ciutat a n’el punt anomenat Boquer y li doná
el seu nom. Molt flori ab importancia maritima aquella antiquissima metropoli,
quals palaus y torres se retratavan á dins la mar. Brillant es aquesta página
de s’antiga historia de Pollensa; pero en te una mes brillant.

           Sigles despres, despres de
ruda resistencia caigue baix de ses aguiles romanes el reyne bocoritá y fonc
fundada sa ciutat de Pollentia per Quint Cecili Metelo que adornada y enriquida
en grans edificis, temples, teatres, jardins, pareixia una nova Roma. Els seus
habitans tenian honres de ciutadans romans, honra molt alta es aquesta per
Pollensa; pero en te una molt mes alta.

          No be sa divina trompeta
del Sant Evangeli deixa sentir el seu hermoniosos sons per aquesta montanyes y
valls, molts d’els seus habitans abrassaren la Creu salvadora de Cristo Redentor. Vestigis
quedan de s’antich Cristianisme per aquesta comarca, flors primerenques d’el
Sant Evangeli. Pero allo fonc una aubada xalesta d’un día molt mes resplandent
que mes tart illuminá a Pollensa.

         Els Oratoris del Roser-vey
y de Sant Jordi son monuments que recordan gloriosos fets d’armes que tengueren
lloc per aquest terme. El nom de Juan Mas, heroe d’aquella epopeya, estara
sempre rodetjat d’amor y veneració. Aquells fets gloriosos son trofeus
qu’honrarian el mateix escut de Roma. Son sa corona que tanca s’historia
belicosa d’aquest poble. Molt bella per cert, pero en te una, mes augusta,
valiosa y molt mes bella.

(…)