Canonització de Ramon de Penyafort

Bm-1601-6.6

           Dit dia dimars apres dinar
a vj de No.bre any de la nat. de nre. senyor Deu Jesuchrist.

           It.e y molt
Mag.o y sabi C. G.

          Jhs.-No ignoran V. M.s,
puix a tots es manifest, la singularissima mc.e que de la ma de Deu
nostre señor la
Iglesia Catholica a rebuda, donantnos per aduocat y
intercesor al glorios para San Ramon de Peñafort, religios del orde del
benauenturat Sant Domingo, honra de tota la Corona de Aragó, al qual glorios Sant aquest
present any de 1601, a
29 de Abril propasat, lo nostre santissim pare Clement octau a canonizat, a
petitió y instancia del nostre senyor Rey Catholich Don Felip, la qual
canonizatió ha alegrat y regocijat tota la Iglesia uniuersal y en especial a la corona de
Aragó, fent per totes les ciutats y viles grans regocijos y particulars
solemnitats y procesons, y encara que tots tingan obligatió de festejar y
solemnisar esta festa, molta mes obligatió tenen los catalans y mallorquins,
los catalans per esser el Sant natural de Barcelona, nat, creat y mort en ella,
y per tenir aquell inestimable tresor del seu preciosissim cos, que tans
miracles y marauellas cada dia obra, y nosaltres, los mallorquins, per auerlo
tingut assi en Mallorca y auer vixcut en el convent de Sant Domingo, y auer
predicat moltes y diuerses voltes en esta ciutat, ab rarissim exemple de
doctrina y santedat, y auer obrat aquella tan prodigiosa y may oyda ni llegida
marauella que passas damunt de la sua capa del port de Soller a Barcelona en
sis hores, y per tenir reliquia del seu precios cos, y gran abundancia de la
miraculosa terra que de la sua primera sepultura ix mes ha de trecents anys,
sens may faltar medicina pera totes les malalties. Per estas obligacions an
detterminat los religiosos del pare Sant Domingo a imitatió de altres ciutats,
solemnizar esta canonizatió ab gran pompa y magestat, y com la posibilitat del
dit monestir sia tan poca, supplican per ço a V. M. sien seruits de emprendre
esta solemnitat per propria y donen lloch y facultat als Mag.chs
Jurats pera que, a despesas comunes de la Vniuersitat, celebren
esta tan Santa solemnitat, prenint al glorios pare Sant Ramon per pare y patró
del present regne, puix al present tenint tanta necesitat del seu adjutori y
intercessió, en tantes malalties y morts com lo Senyor nos embia cada dia,
confian molt los dits pares que fent V. M. aquest servici al glorios pare Sant
Ramon, pregará a Deu nostre Señor per aquest Regne y Vniuersitat, torna[n]tlo
en la prosperitat que antigament tenia. Et
licet etc. Altissimus etc.

         Sobre
la qual supp.o passaren y discorregueren los vots y parers de dits
consellers, de un en altre com es acustumat, y per hauerhi diuersos parers no
hi hague conclusió alguna.

(…)