Capítols dels carnissers

Bm-1448-7.3

           

            1. E primerament, que tot carnicer venent carn de nits, ço es, de una hora ans del dia fins al jorn, lo sol exit, e del sol post fins a dos hores de la nit, sien tenguts tenir en llur taula, on tallaran la carn, un llumaner o cresol, lo qual per totes les dites hores deia haver tres blens e llums, tota vegada cremants e faents llum e clarejants, sots pena, per cascuna vegada que contra farà, de deu sols.

            2. Item, per tolre tota matèria e oportunitat de cometre frau, per ço com les hores damunt dites de nit són pus hàbils e oportunes aquells cometre que no de jorn, provehiren que tot carnicer, qui en les dites hores, una de matí e dues de vespre, caurà en algun ban dels ordenats en los presents capítols de carns, aquell haia a pagar en lo doble de ço que pagaria de ban, si cometia frau en alguns dels devall continuats capítols.

            3. Item, que algú escorxador no gos escorxar algun moltó si no és en los llochs, qui ja hi són acostumats e ordonats, públicament, e no amagada e apartada, sots pena de deu sols per cascuna vegada, que serà contrafet. E si serà esclau, de rebre vint e cinch açots.                                                                                                                                                               X. ss.

            4. Item, que algun greix no sia mes ne sobreposat en algun lloch de la bèstia sinó de aquella mateixa bístia, sots pena de deu sols per cascuna vegada.                                                                                                                                              X. ss.

            5. Item, que tot carnicer, qui vendrà carn a menys pes, sia tengut de pagar, per cascuna vegada en que minve serà atrobat, de ban vint sols.                                                                                                                                                                 XX. ss.

            6. Item, que tot carnicer o altra persona, qui vena a pes de balança, sia tengut de tenir lo pern de la balança de ferre redon, e axí bé de calestó com de balança, sots pena de cinch sols.                                                                                                  V. ss.

            7. Item, que tot carnicer o altra persona, qui vena a pes ab balança o calestó, que tenga los braços del dit calestó eguals, ço és, de una largària e d’una gruxa, sots pena de cinch sols. E per semblant les cordes de les dites balançes, e sots la dita pena.                                                                                                                                                                                         V. ss.

            8. Item, que tot carnicer o altra persona, qui d’aquiavant vendrà a pes de calestó o de balança, sia tengut de tenir los pesals de ferre o de metall e no de pedra, ço és, lo quartó e altres pesals menuts, sots pena de cinch sols per cascun pesal e per cascuna vegada.                                                                                                                                                                                                 V. ss. 


            9. Item, que tots los moltons degen estar en les taules e no en casa, ço es a saber, aquells qui seran morts lo jorn, e no’ls tenga amagats en casa ne fora casa, axí mateix de carn de bou e de vaca, e de crestats, e de ovelles, e de porchs. E qui contra farà, pagarà de ban vint sols.                                                                                                                                               I libra.

            10. Item, que tot carnicer, que vena carn de porch, dega vendre los peus bells e nets, menys de ungles; los lombres qui’s vendran, sien menys de fetge, e que negun fetge no degen vendre ab lo porch ensemps, e qui contra farà, pagarà per cascuna vegada deu sols.                                                                                                                                                                  X. ss.

            11. Item, que algun carnicer no gos comprar algun bestiar de missatge o de catiu, ne de fill qui sia sots poder de pare, o de alguna altra persona qui stia ab senyor, sens voluntat de son senyor, o de sabuda de aquell ab qui estarà, o de qui serà. E qui contra farà, pagarà per cascuna vegada de ban deu lliures, e que restitueixca la valença del dit bestiar al senyor, de qui serà.          X libr.

            12. Item, que algun carnicer no gos mesclar bestiar, que haurà comprat de alguna persona qui stia ab senyor, sens voluntat o sabuda del senyor, ab qui starà. E qui contra farà, pagarà de ban per cascuna vegada cent sols.                                           V libr.

            13. Item, que algun carnicer no gos mesclar bestiar, que haurà comprat, ab algun bestiar estrany; ans, abans que ixca del terme de cascuna parròquia, dega regonèxer al exint de cascuna de les parròquies. E si hi trobarà bestiar strany, que’l dega leixar a algun habitador de la dita parròquia. En altra manera, exirà del ofici, e pagarà de ban per cascuna vegada cent sols.                                     V libr.

            14. Item, que algun carnicer ne altra persona no gos vendre a tall moltó, ne crestats, ne tornejat, tro que sia exut o ben sanat del tornejar, sots pena, per cascuna bèstia, de deu sols.                                                                                             X. ss.

            15. Item, que algun carnicer no gos vendre, ne fer vendre a altre, alguna carn fresca ne carn salada a més de for, que posat hi és, e d’aquiavant s’hi posarà; ne fer algun frau, que dir se pusca ne pensar; ne vendre d’amagat en casa ne en altre lloch, sinó en la plaça públicament. E qui contra farà, pagarà per cascuna vegada vint sols.                                                                          I libr.

            16. Item, que tota carn, que exirà del soccorrador o del corral dels jueus, deia esser portada, dreta via, a la carneceria e no en altre lloch, sots pena, per cascuna vegada, de vint sols.                                                                                                                I libr.

            17. Item, que algun carnicer ne altra persona no gos vendre carn salada de truja prim sanada, a més de for, qui posat hi és; ne encara no gos fer tornes de la dita carn salada ab carn salada de porch mascle, sots la pena dessusdita, ço és de vint sols.  I libr.

            18. Item, que tota bèstia vaquina, que sia major de tres anys, que sia feta per carn venal, sia levada e treta l’espina de la esquena, ans que tall, ne’n vena. E qui contra farà, pagarà de ban per cada vegada e per cascuna bèstia cinch sols.                                              V. ss.

            19. Item, que algun carnicer ne altra persona, que tenga carn venal, no tenga ne tall en una taula ensemps, del darrer dia del mes de abril tro fins a la festa de sent Miquel, carn del dia passat ab carn del dia present, e açò, sots pena de vint sols.       I libr.

            20. Item, que tot carnicer, qui tallarà carn de ovella ensemps en una taula ab carn de moltó ne ab carn de boch, que perda la carn que mesclada haurà, ne en la taula serà atrobada, e pagarà de ban per cascuna vegada e per cascuna bèstia vint sols.   I libr.

            21. Item, que algun carnicer ne altra persona, qui tenga carn venal, no vena una carn per altra, e qui contra farà, pagarà de ban per cascuna vegada vint sols e serà privat tos temps del ofici. E que’l Mustaçaf no lo hi puixa tornar sens exprés consentiment e voluntat de la major part dels Jurats.                                                                                                                           I libr.

            22. Item, que tots aquells qui vendran carn de moltó o de boch collut, degen dir a les gents, qui comprar ne volran, «collut és», e si és truja prim sanada, «porca és», e si és rafalina, «rafalina és». E si no ho faran, pagaran de ban per cascuna vegada, sexanta sols.                                                                                                                                                                    III libr.