Primerament, es pactat que tots los que es
voldrán assentar ab la sobredita llista, y han de ser habitans de dita present
illa, estos serán tenguts a donar fianças.
Segon capítol. Que sempre que caiguen dos, quatre
o mes esclaus, que aquells se hagen de traure de esclavitud pel seu turno o
antiguetat; se enten, els primers que cauran esclaus han de ser en sach y sort,
de un a un o de dos en dos, conforme la cantidat que es trobarà de caudal
depositat.
Tercer capítol. Que se hagen de treurer quatre
majorals o sobreposats, es a saber, dos vells y dos jovens, cada any, y que los
vells tinguen obligació de tenir cuidado, sempre que se escaurá, de cobrar el
real de vuit als que estarán ausentats, y més tendrán cuidado de fer captar una
volta cada any y tenir un caixó ab tres claus, de les quals la una tendrá el
Prior, y les altres dos, una cada Majoral, ahont se posarà y depositarà la
llimosna que es farà. Y aximateix es tendrá un llibre de conta y rahó per
assentar las llimosnas, perque en més claritat degan donar compte de lo que
sels entregará.
Quart capítol. Que tots los que se asentarán,
pagarán un real de vuit cada any sempre que hi haurà esclaus, y no haventni no
pagarán cosa ninguna; en cas hi hagués bastant fondo dins la caixa per poderne
treure alguns, no pagarán sino és lo que será necessari; y així mateix que el
que estirà esclau no pagarà cosa alguna hasta que estiga lliure.
Quint capítol. Que el que estirà esclau y tingués
sort de fugir, o el prenguessen en alguna presa, o surtir per llimosna, que
quant tornarà a la present Illa se li haja de pagar per llimosna un real de
vuit per cada un dels assentats en dita llista.
Sext capítol. Que se haja de donar per ajuda de
costa a cada un de dits esclaus, dos sents reals de vuit plata, y en cas lo
treguen o es rescatàs per menos de dits dos cents reals de vuit, que lo restant
que cobrarà queda a favor de la referida caixa en fondo de ella, pera que
serveixa per rescatar altres esclaus.
Séptim capítol. Que sempre que alguna persona de
les susdites caigués esclau, que no es puga tellar per surtir de esclavitut
sens que primer no tinga carta del Majoral que an aquell temps serà, perque
sapia si le ha tocat la sua sort o no.