Bm-1848-4
Artà 17 Abril de 1848
Amigo Juan: he rebuda una carta eb duas fechas, una de 20 Mars y una de 12
Abril. Me he alegrat de la bona salud de què disfrutau, y en particular de ton
pare cuya cama temia no pronosticàs mal resultad.
Veig eb satisfacció las vendes de
pinar, però no eb tanta la del gorà, però axò tal vegada et donarà molt, si se
verifica el tracto. En lo que en dius, verificada la vende del asa, et veig que
pots dispondre de 1750 y tal vegada més, segons me ha esplicat el teu cuñat
Antoni Ramon, eb cuya partida consider que ja no tens necesidad de vendre
immobles per satisfer els atrasos del teu jarmà difunt; perque si realment no
bastan, ya no es molta se falta y en pocs interesos poràs satisfer eb breus
tems.
Se repugnància que ton pare mostre
en las vendas de tafona y fàbrica yo consider y entenc com a per cert, que no
és perque ell no conegue que lo més convenient és despendre-se de un immoble
tan innecesari com és la tafona, sinó que és per salvar el seu honor y es del
seu fill autor de ditas fàbricas; y per lo meteix, suposat pugués dispondre de
la cantidad espresada, som de perè que te espreses que las tens venals.
No som de geni de aconseyà
tacanerias, perque per totom són baxas, y més per personas de honor, però sí de
aconseyar molta vigilància, cuydado y economia domèstica diària. No vui dir emb
axò que aya observat superfluidad ni mala administració, però veig com un
misteri que no entenc. Consider es pago des dots, ses moltas contribucions,
però veig una família, encara que numerosa, sense vicis, sense luxo, qui té
molt de tot y no solament no prospera, sinó que encara, si es pot dir,
disminueix.
Yo pasaria per el desitg que tenc,
pasaria aquí a fer-vos una visita però veig una calamidad que se mos amenasa y
no estic perque en tròpia fora casa. Yo crec que dins breus tems porem veure
ahon terminarà. Déu sia servit escoltà es clamors de ses personas piadosas.
Air a la tarde, venint de veure el
canp en vaig aturà a conversà eb algunas plaseras reunidas a un portal, totas
de gente non sancta, compresa la meva
jermana, allà tayaven a costa d’altri y entre altres cosas en digueran que
havia poc tems que havia entrat es metje Lliteras emb un señó en sos calsons
vermeis (aquellas bonas donas no se alegran de calsons vermeis), a poc tems
pesà el Ecònomo, y al punt el tenguérem an es nostro rol·lo; llengos fresques
comensaren a preguntar-li del (…) y al entretant surtí el metje eb el
compañero y yo vaig sentí una veu qui digué: “Vat allà el señó Geroni”. En vaig
jirà y veig el teu cuñat Antoni Ramon. Luego me·n vaig anar a ell. Dexàrem es
metje y mos ne anàrem a casa; el vaig increpà perque no era vingut dret a casa
y a tu perque no l’havias enviat, a lo que en contestà que tu no sabias que ell
fos en Artà: que respecta que en esta vila ey havia tan bona proporció de una
fonda es metje hey havia acompañat y quedava molt satisfet. Dexant aparte els
oferiments ingènuos se es quedat en la fonda; no et dic lo setisfet que està de
veure el bon efecta que fa la primera medicina perque ell serà es portador de
esta carta y se informarà viva voce.
Y si ell fos vingut tres dias més prest, euria trobat en la metexa fonda un
metje inglès que em tengut sis mesos encara que tres mesos qui no sabíem qui
era; y segons es metje Lliteras y es bons oficis que ha fets és un gran metje,
però cabalment se·n era anat es dia antes per no tornà, però pereix que
Lliteras a après molt.
En fin, dóna las mevas memòrias a
tots es de esa casa, y si se tronada se mitiga, mos vorem dins es maig.
Ton amic,
Terrasa