Carta de Gabriel Alomar sobre les seves oposicions

Bm-1909-4

          Madrid 4 de mars de 1909.

 

          Estimadíssim amic: contra
tota previsió, fins de mí meteix, som a Madrid fent oposicions! No se si ho he
de creure encara.

          Idò, sabrá que ja
he fet quatre exercicis; tots han anat de primera menos es segón, en que vaig
tenir sa desgracia de que ’m tocás el adjectivo (jo odii sa gramática) y
un tema d’historia de sa preceptiva, qu ‘éra un capítol de s’obra d’en Méndez
Bejarano, que jo no havía vist.

         Bueno. Però diuen
que’m volen deixar sense cátedra, entre altres coses per catalanista. Jo no sè
què pensar. ¡Naveg dins tenebres! y ara m’atrevesc a acudir a sa ja antiga
amistat de V. per suplicar-li que fassi coneixer als srs. del tribunal que V.
conegui, lo que pensa de sa méua persona, si es qu ‘això ha d’ajudar an es méu
èxit. Aquests senyors son: D. Mario Méndez Bejarano, Don Eugenio Sellés, D.
Eduardo Sánchez Castañer (professor de Sevilla, crec), D. Eloy García de
Quevedo (de Burgos), D. Fernando Romero (de Pamplona) y D. Emeterio Mazorriaga,
auxiliar de sa Central.

          No escric més perqu ‘ara
meteix vaig a veure com segueix això. Fins una altra.

Ben cordialment à vous,

Gabriel Alomar