Dia 2 del mes de Mals de l’an 1980 quant… m’han pusat assota’ls uls lu primé numuru de Bastió: un periòdic algarés pels algaresus, vangut al món pel sacrifissi i ra bona grassia de una manara de fils de l’Alghé de bona voruntat.
… Digaré: és encara una prova che la raghina de ra gent bona, che vol viura pe’ cosas que tenan rarassió pel món de r’aspiritualitat, no s’és paldura i mai sa paldarà.
Curàgia, bons amiz!, de cosa sa fa cosa. No és i no sigarà tens paldut! També achest és un ragaru pels algaresus del passat i del prasent, i pels altrus che vangaran.
Pe chi ascriu achestas duas rigas, lu fet no pot pruvucali che gioia; palché si és ver, com és ver, che ra bona solt l’ha pultat fins’ananchí —diem an funsió anagrafica!…— és i pe ra buntat de tota ra bona gent i de tota ra gent bona (de ra qual ha rassivit sempre més, pel poc che ha dunat), ma més de tot palché ha sighit un camí, vurant de un niu che hi havia assota una taurara, al carraró del triato, a l’ombra del campanil de San Francesc, arrinz de’chel grassiós Bastió!…
Sighi agrait ‘l pansament, dons, bons Amiz de r’Alghé: és cordial i generós! Vulgariva che arribessi a tota’ras criaturas che han vist la primera gliumera arrins de’chel Bastió, i che fassessi praié, particularment, a vusaltrus —diressió, redassió i aministrassió de Bastió— che, sagurament no vureu passà inutilment pel camí on’viviu!
No sol, vulgaria també che un dia del tens che ve, sigheu simbul del tens anat… acheglius del gruriós Bastió.
