Clamors de les ànimes als fidels

Bm-1700*a-6.2


Clamors de las
animas a los faels

  Puis
que podeu aplacar,

jermans el nostre dolor,

suplicau tots al Señor,

que nos port á descansar.

  El dolor qui mes penades,

nos te, y que nunca pare,

es estar per temps privades,

de mirar á Deu la cara

pues para poder gozar

la vista del Criador.

Suplicau tots al Señor, &c.

  De Maria Verge pura,

implorau el seu favor,

puis per ella molt segura,

tindrém liberació:

pues ningú pot alcanzar,

el perdó de Déu millor.

Suplicau tots al Señor &c.

  Es
continua y sens cesar,

la pena que aqui patim,

del gemir y suspirar,

sols alivio tenim,

per asso pues sens cesar

vos demenam ab fervor[1].

Suplicau tots al Señor &c.

  Pares,
fills, y marmasors.

Mares fillas y hereus,

dau oido á nostras veus,

que patim ab grans dulors,

pues mos podeu fer pasar,

á un estat molt millor.

Suplicau tots al Señor &c.

  Misas
y oracions,

dijunis y disciplinas,

son las nostras medicinas,

per sortir destas presons

dau ohido sen sesar,

á nel nostro trist clamor.

Soplicau tots al Señor &c.

  Usau
de gran piedad,

quant veys algú afligit,

deu consol á qui está trist,

y remey al necesitat,

no vulleu pues mes usar,

ab nosaltres de rigor.

Suplicau tots al Señor &c.

  Ploraveu amargament,

quant mos varem separar,

y are injustament,

no mos voleu ajudar,

ja que voleu disfrutar,

del nostro propi suor,

usau de compasió,

pues mos podeu ajudar.

Soplicau tots al Señor,

que mos port á descansar.

 

En lo Imp. de Ventura
Villalonga.


[1] Corregim favor.