Bm-1900-6.4
El Credo
Crech en un Deu, Pare,
totpoderós, creador del cel y de la terra. Y en Jesucrist, únich Fill de
aquell, Senyor nostro. El qual fonch concebut per obra del Esperit Sant, y
nasqué de María Verge. Patí baix del poder de Pons Pilat. Fonch crucificat,
mort y sepultat. Devallá als inferns. Ressucitá al tercer día d’entre los
morts. S’en pujá als cels, y seu a la dreta de Deu lo Pare totpoderós. Y de
allí ha de venir per judicar els vius y els morts. Crech en lo Esperit Sant, la Santa Mare Iglesia
Catòlica Romana, la comunió dels sants, la remisió dels pecats, la ressurrecció
de la carn y la vida perdurable. Amen.
(…)
El vici
P. ¿Quin contrari té la
virtut?
R. El vici.
P. ¿Que cosa es vici?
R. Un hábit o costum que
inclina l’ánima a pecar.
P. ¿Com se contreu aquest
hábit o costum?
R. Se contreu a forsa de
pecar.
P. ¿Quins son els vicis
oposats a la prudencia?
R. Dos: la imprudencia,
qui es causa de que un obra sens considerar el fi que s’ha de proposar, o sens
prendre’ls medis que deuría; y la prudencia de la carn, que tot ho encamina al
nostro profit temporal, encara que enganyant sutilment al proisme.
P. ¿Quals son los vicis
oposats a la justicia?
R. La injusticia, qui nos
fa voler lo d’altri ab perjuy seu, y la justicia sobrada, que nos fa voler que
cada un tenga lo que li toca ab dany de la caridat.
P. ¿Quins son los vicis
oposats a la fortalesa?
R. Dos: la covardia, qui
sens prou motiu nos atura de obrar be; y la temeridat, que sens necessidat nos
esposa a perills manifests.
P. ¿Quins son los vicis
oposats a la templansa?
R. Dos: la destemplansa,
qui nos fa usar ab excés de lo qu’agrada als sentits; y la insensibilidat, qui
nos priva de qu’usem de lo que necessitam per la nostra conservació.