Cristòfol Seguí: Incendi al forn del vidre

Bm-1682-13.3

(…)

            Disapta
a 5, disapta de Sant Nicolau confessor, circa una hora de nit se posa foch a la Casa del forn del vidre de la
viuda Soberats ha hont hi havia de seis mil quintars fins a vuit mil quintars
de llenya de pi y comensa a ensendres de tal manera que no fonch posible
remediarho y comensaren a tocar foch a la parrochia de Sant Miguel y al Convent
de Sant Sperit y acudi la gent ab tal impetu que no poria passar nigu y com no
era posible porer tirar aygua ni terra en dit foch per esser tan exessiu y cremar
la gent de tal manera que se demostravan per de part demunt la murada las
flamas que surtian quatre o sinch canes y axi com mes anava mes anava aumentant
de tal manera que acudiran los Jurats y el Sr. Virrey, canonges, cavallers y en
conclave la demes gent de Mallorca, puis arriba la major part de la ribera ques
tractaria com se dira, y vist que no se poria donar remey en dit foch y el
temor tenien que las llamas ensenguessen alguna altre isleta, determinaren de
abatre las casas de tota la isleta que consisteix en cases de que jo puch fer
fe per trobarme present y comensaren a buydar tot lo que en dites cases hi
havia ço es caxes, llits, talesos de tixador y tot lo que se puga pensar ha
hont eran mes de quatre mil homens qui tots treballavan, de tal manera que a la
iglesia de Sant Antoni de Padua tregueran el SSm. Sagrament, que sia sempre
alabat, a la porta de la
Iglesia ha hont estigue patent molt temps ab lo dosser. Al
Convent de Ntra. Sra. de la
Merce tragueran axi mateix al Santissim, que sia pera sempre
alabat, sens dosser sino sols ab un galser per peana, al carrer ab una
exortezio que se feu pregant a Ntro. Senyor remedias la necessitat. Al Convent
de Sant Sperit ab lo mateix Ntro. Señor al Carrer den Camaró y dempres al
terrat de Rafel Cassador. Sobre la murada ha hont me posi per veurau mes prop,
ha hont estigue cosa de dos hores, portaren la reliquia de Sant Francisco
Xavier los Pares de la
Companyia de Jesus y al mateix bastió lo mateix Senyor de la
parrochia de Sant Miguel, y vist que no era possible donar remey debateran
totas las sobredites casas dempres de haver fet fer, per orde de su Illma.
crida ab so de trompetas ab pena de la vida a tots los picapedrers
[1] y fusters que luego no
acudissan, y passadas las tauladas baix y sotils en que nefraren alguns homens
que ni hague molts de estropeats y en qui caygue prop del foch que foren quatre
o sis, los quals tiravan aygue, teules y terra lo que porian, havent en dit
lloch los olis de la extremauncio de Santa Eulalia, de la Merce y altres en lo modo
possible y comenssant a tirar aygue, teulas y pedras per los llochs a hont eren
possibles porerhi arribar en particular quatre o sinch foresters inglesos que
estavan demunt una tapia, cosa miraculosa, tirant aygue ab les gerras los
donaven tirantse aygue demunt los uns a los altres per quant el foch los
ensenia y recreavantse tiranse gerras de aygua demunt y com la aygue se
aportava de 2000 passes lluny, que era dels abauradors de fora porta encara, ab
gerras, odres y altres adifins la portavan que al fin volava la aygue, se
adverti a rompre la sequia de la
Ciutat y fer la passar per tot lo rador de la isleta de tal
modo que a forsa de aygue y teules vingueran a sofocar al foch per la part de
casa del corralet guxer [sic] y vist asso encontinent los magnifichs Jurats
feran aportar senallas, cavechs y xades en gran copia y gerras sens nombre per
quant las hi tiraven plenas de aygue y posantse escalas per totes las tapies
que confrontaven en lo corral de dit forn ha hont estava al foch, comensaren a
trabucar tota la terra de un hortet qui estava visi y de altres butigas visinas
de tal manera que circa mitja nit cessa en nom de Deu las llamades y comensaren
a treura llenya socorrada y mig cremada. El Illm. Sr. Virrey feu donar refresch
a quin volgue y dempres feren anar las Companyas dels 200 pera ajudar fins al
jorn, acudint en estos medis molta gent del terma y los Pares del Convent de
Jesus, que tot hom se pensava que s’era enseza la Ciutat que quant tot el
terme claretjava de la flamada, cosa de gran terror, en que Deu fou servit no
hague vent de ninguna manera.
 

(…)


[1] Corregim ‘picapedrres’, que hem
d’atribuir a un error d’impremta.