Bm-1381-7.3
XV die decembre anno a nativitate Domini MCCCLXXX primo.
Denuncia clamant en Falipp
Perpinyà al discret en P. Sabater, batle de la parròquia de Castellig, dient
que dicmenga prop passat a capvespra (…) [Do]mingo Reffall, ferrer, forsívolament
sí·n volia metra e trencar les [portes] de la cambra hon la dona Doulza, muller
de aquest, dormia ab sos (…) és que no romàs al dit Domingo que no entràs
forsívolament [en] la dita cambra sinó que la dita dona Dolza tench ferm les
portes que (…) còdols qui ab barra de fust requisent e clamant a la Cort que de las [dites] coses
degés enquirir perquè lo dit sènyer batle per saber la ve[ritat] (…)
XVII dicti mensis e anni
Dolza, muller del dit
Falipp Perpinyà, injuriada, jurada e interrogada dir veritat sobre les coses
demunt, per lo dit marit seu, denunciades e dix sobre aquellas de veritat ésser
ver so que·s segex so és que vuy ha vuyt jorns que fo dicmen[ge] prop passat a
capvespra aquesta sí·s fo colgada ab sos infants e aprés com fo [col]gada sí
sentí e hoí entrar per lo pati de l’alberch 1 persona (…) qual de continent
obrí e tragé lo forreyat de la cuyna e axí (…) obrí les portes de 1 ort e
aprés hoí aquesta de mentre que estava esvetlada e no (podia) dormir #hoc nega
lex# (per tal com) que no era ben sana (comprenyent (…) metgant en sí matexa
del mal que havia), que·l dit (…) sa acostà costa les portes de la cambra hon
aquesta geya donant 1 colp a les portes fayent aparas (e son effors) que matés
les portes mà (…) de continent lo forreyat a les dites portes, en axí que
aquesta seleuors cridant e dient: “Nichola, Nichola!” moltes veus, so és que
cridava en Nichola d’en Michel Deuna qui acostuma de dormir en 1 establa que·l
dit Deuna ha devant lo alberch del marit de aquesta, havent aquesta fe intenció
que fossen catius que volgés furtar les gallinas de aquesta e cridant lo dit
Nichola per tal que ves que era, lo qual Nichola no respòs ni dix res, cor
segons que aquesta després ha sabut, lo dit Nichola la dita ora no era en la dita
establa. En axí que vayent aquesta que·l dit Nichola no li responia sí cridà
moltes veus en P. Uguet, veyn de aquesta, e com hac molt cridat lo dit P. hoí
aquesta que·l dit P. (…) e dix: “què havets, què havets!” E de continent
que·l dit P. hac respost en aquesta hoí e sentí aquesta que la dita persona
tragé lo dit forreyat de las portes e fugí. E aquesta seleuors qui hoia
respondra e venir responent vers son alberch lo dit P. axí matex fo al carrer
dient en aquesta que havia, recomptant aquesta les dites coses al dit P. e
dient-li que pensave’s que havia por que no fossen catius qui volgessen furtar
les gallinas; lo qual P. dix e respòs en aquesta que·s tornàs colgar, la qual
cosa aquesta de continent féu, tancant bé les portas de la cambra e posant-hi 1
gran pedra per tal que tingés les dites portes pitgades. En axí que com vench
pessada miga nit, que les gents acostuman de anar a Ciutat, aprés que lo dit P.
Uguet e son genra #se’n# se foran partits de lurs alberchs per anar a la dita
Ciutat, segons que aquesta hoí, no pus estant luny de lurs alberchs 1 tret[1] de balesta #la dita persona# sí (…)
altra veu 1 persona tocant e espanyent les dites portes per la (…) e dient en
aquesta que obrís, e aquesta seleuors que respòs e dix: “[què] diables és axò! Anats-vos-en
a malguany que Déus vos do”. [A la] qual cosa la dita persona res no volia fer
dient moltes ve[us] [que] obrís, no conexent aquesta si qui era. E per tal que
sabés de cert [qui] era e que·n posqués fer clamor a son marit e a sos amichs
(…) a la dita persona dient-li: “qui sots vós que·n menats obrir?”. Levors la dita persona respòs e
dix que en Gabriel Company, cosí de aquesta, e de mentre que dix que en Company
era, aquesta co(…) en la #ps# paraula que era en Domingo Reffall, ferrer,
dient-li [que] se n’anàs a mal guany que Déus li donàs. Finalment que lo dit
Domingo que no podia entrar dins la dita cambra sí se (…) tornà (no sap
aquesta que·s féu). Aprés com vénch que fo jorn clar aquesta sí·s fo levada
(…) tencant sa cambra en forreyat. Retornant altra veu lo dit Re[fal]
sient-sa a deval 1 benacha, cridant aquesta e dient per què no li (…) uberta
la porta e que pus que no li havia uberta que el faria per (…) que li·n faria
altra e seleuors aquesta sí li dix: “hudà bacallar traydor! I encara véns
assí!” Cridant aquesta e axint fora son alberch dient cridant madona Uguet
demenant la dita dona en (…) a que·l volia dient-li aquesta que 1 poch lo
havia master e de mentre que li deya les dites paraules lo dit Reffall axí
matex sí se n’entrà dins lo dit alberch del dit Uguet e aquesta seleuors tornàs
en son alberch e aquesta seleuors (anaran) recomptant e dient tot lo dit fet an
P. Company, avonclo de aquesta.
Interrogada aquesta per què [no] cridava
via fora com lo dit Reffall na volia metra les portes, e dix que tant era
torbada e fora de seny que no hac memòria a les dits coses ni què li anàs el
cor a cridar via fora.
Interrogada
aquesta si sap negun qui sàpia res en los dits affers e dix que (…) p (sic)
certament nengú qui res hi sàpia.
Interrogada aquesta si sap nul temps
(…) neguna vegada lo dit Reffall volgés entrar dins son alberch per forsa axí
com demunt ha dit e dix que nul temps no (…) alex (?) no la escomès de
negunas paraules qui a dan[y] (…) a desonor de aquesta; tornassan e àls noy
hac.
Interrogada la dita nit hon era lo
dit Falipp, marit de aquesta, e dix que a les ovellas que acostuma de gordar de
n’Anthoni Sagrenada era. Esperant-lo (…) havent fe que degés vanir la dita
nit cor aquesta lo esperava cremant 1 lumaner dins la dita sua cambra.
En Domingo Reffall, delat, jurat e interrogat
dir veritat sobre les coses demunt dites contra aquest de (…)ades e dix sobre
aquellas ésser ver tansolament que lo dit vespra de dicmenga aquest sí pessava
devant lo portall del dit Perpinyà anant en casa d’en P. Uguet e aportant-li 1
liura de carn de porch que li degés aportar a Ciutat, so és en Franchesch
Serra, e de mentre que aquest anava en casa del dit P. encontrà en lo carrer en
Berga e d’altres qui demenavan, sercavan, en Jacme Joan; entre los quals respòs
e dix lo dit Berga que pensava’s que fos en casa del dit Perpinyà, en axí que
seleuors vé aquest que·l dit Berga entrà dins lo pati del dit falipp e acosta’s
a la porta de la cambra retornant e dient en aquest que anàs escoltar a la
porta de la cambra cor ell hoia que a dins la dita cambra havia homa altre e
feya ses feynas ab la dita dona Dolza, muller del dit Perpinyà, en axí que
aquest seleuors ensemps #a cap# ab lo dit Berga anaren-se’n devant lo portal de
la dita cambra e hoian menegar lo lit de la cambra e hoian e presumian que hi
havia homa alcun fayent ses feynas (carnalment) ab la dita dona. En axí que com
ho hagren escoltat una (…) portan-se’n endosos #e feran cascun la sua via#
(anassen fins a la plassa e seleuors aquest lexà lo dit Berga e aquest anassan
colgar e lo dit Berga anassan axí matex colgar).
[1] Corregim tet.