Domingo Tous: Carta al comte d’Ayamans

Bm-1827-4

                        Artà


           Senyor Conte: no s’admir
si no he contestat tant pronte com devie a las duas cartas últimas de Vossa
Senyoria, perquè el bull d’aquesta vila en fer el sorteo no m’ha donat 1loc.
A n’Arnau, com a fill de viuda
pobre, sempre l’havien tret de las quintas, y ara los señors Mossos de Duay y
Moragues han lograt que no fos eczent, al·legant que no éran pobres perquè o jo
o el senyor Conte d’Ayamans los mantenien.
¡Bravo! per un qui no té ahont caure mort. Pero
dexem-ho estar.
N’Arnau
és fore de las quintas per el aneurisme.

            He
entregat al senyor bal·le la notificació per el reverend comú que me remeté des
de Lloseta.

            Los
pajesos estan entesos de l’orde que los ha donada per la cals y quant jo los ho
diga la tragineran.

            M’ha
arribat a ses oreyas que Duay encare fa contes de tenir las casas d’en Petris,
perquè son fill pel·là ab el senyor Conte d’Ayamans per baratar-las ab unas
altres de s’era veya y dit senyor
Conte no ly féu mal so.
Jo, en tot, dich encare que tot
sol me n’he rigut.

           No m’ha faltat animaló per las
penadas, perquè vaig enviar a Son Jordi per mon conte y l’amo m’envià una
anyella y xexa corresponent per fer-las.

         Seria bo resolgués la vinguda a solixent. El temps
és bo. Aquets dias passats ha plogut bastant per los sembrats, la primavera és
alegre y tot ajude perquè vénga a pendre los ayres libres d’aquest pays.
Caldés podria contar en anar a
pescar alguns dias; Tomeu, el coc, en
verduras en el corralet; Pepa, si ve, en anar a Capdepera; Juan, el cotxer, en
boure vi, que se’n ven de bo; Vossa Senyoria y jo, en anar a fer voltas.
¡Carajo y què volen més! Si volen més, Floriana és un homo de pa y tros y
estarà a la seua disposició.

             Dirà
a Homar que no ly contest a la del 5 perquè cada vegada que pens en la felonia,
ingratitut y poca fe en las peraules
de don L1uís m’electriz un poc masse y tenc tota se sanch qui hen rebull. Però
no acabem una carta tan alegre ab una memoria tan trista.

 

Notícia interessant

         Dia
21 s’ase d’es metje nou (Nabot) caygué dins el lloc comú y se posà fins demunt
es cap; per treure-lo acodiren el comandant de Moragues, son jermà, el vicari
Tort, el metje y quatre peons més. La criada plorave, la señora se descabeyave,
los el·lots cridaven y tot era
confusió. Las donas y el·lots veynats acodiren en tropa y, com semblants
funcions és o sol ser bulla d’aquesta gent, entre riayes y [algatzara] cada un
deya se seua.
Uns, donau-ly
brou; altres, tapau-lo que no·s costip, etc. Un semipoeta, veyent s’ase y es
joc tant malparat, alsà la veu y digué:

 

Fassen venir el notari,

que s’ase voldrà testar;

y si acàs vol
combregar,

aquí està el
senyor vicari.

           

            Vuy
he comensat a treginar grave ab un parey. La semmane qui ve los carros
treginaran la ca1s y se fera la mescla.

            No
dic més. Disponga de son segur servidor. Domingo Tous, prevere.