Els salms de David

Bme-1795-6

Salm 6.

Señor jo vos suplic, que no em reprenguéu ab el vostre furór; ni hem castiguéu ab la vostra indignació.
Competiuvos, Señor, del poch coratge que jo tench; moenvos à mitigar las mias penas, penas per la turbació en que hem veis.

Vós qui sou testimoni de las inquietuts del meu Cor, desde el moment, que jo vos vatx(?) ofendrer; I fins quant Señor; esperaréu de posarme en el vostre repós!
Giráu, Señor, los vostres ulls envés de mi y alliberáu la meua anima de tantas penas; salvaume per la vostra misericordia.
Quant jo em saré mort de tristesa, per ventura podré jo desde la sepultura alabar, y cantar las glorias del vostre Sant Nom!
Be sabeu, Señor, quantas llagrimas me ha costat ja el meu pecat; ploraré per tot el restant de la meua vida; emplearé el temps del meu descans per plorár, y totas las nits regaré el meu llit de llagrimas.
Tan macilenta, y desfigurada tenia la meua cara aforsa de este dolor; que tots los meus inimichs ja pensaven que jo desmayave, y que en vá buscave jo la vostra gracia.
Pero, O! Pecadors, apartauvos de mi, per que havent ohit el Señor las meuas pregarias, ja no puch esser per vosaltres sino un Objecta de ignominia.
Ohí el Señor los meus clamors, rebé el Señor las meuas Oracions.
Vegense pués los meus inimics empegahíts, y perturbats; fugian precipitadament de mi, confusos de veurém triumfar de las seuas persecucions.
Concedíu Señor à las benditas Animas del Purgatori lo etern descans, la Llum de la gloriosa benaventuransa las illumín para sempra


Amen.
Domine ne ín furóre tuo arguas me: neque in ira tua corripias me.

Miserére mei Dómine, quoniam infirmus sum: * sana me Dómine, quoniam conturbata sunt essa mea.
Et anima mea turbata est va dè: * sed tu Dómine usquequò?

Convértere Dómine, & éripe ánimam meam: * salvum me fac propter misericordiam tuam.
Quóniam non est in morte qui memor sit tui: * in inférno autem quis confitébitur tibi?

Laborávi in gémitu meo, lavábo per singulas noctes lectum meum: * lácrymis meis stratum meum rigabo.

Turbátus est à furóre óculus meus: * inveterávi inter omnes inimícos meos

Discédite à me omnes qui operámini iniquitatem: * quóniam exaudivit Dominus vocem fletus mei.

Exaudívit Dominus deprecatiónem meam, * Dominus orationem meam suscépit.
Erubéscant, & conturbentur veheménter omnes inimici mei: * convertantur & erubéscant valdè velóciter.

Requiem aeternam dona eis Domine, & lux perpetua luceat eis.

La Confesió de las nostras Culpas devant de Deu, se há de originar del dolor que tenim de haverlas comés; David fa en aquest Salm aquesta Confesió tan necesaria; después celébra las consolacions qui nasqueran de ella, com de la seua font, y apareix que nos anuncia anticipadament la pau y quietut que produheix la humil Confesió de los nostres pecats, en el Sagrament de la penitencia.