1. Es fameliar
Es
Fadrí de Sau tenia un Fameliar dins un canonet, i, en obrir-li, es Fameliar
s’escampava i feia tot quant l’amo volia.
Se
n’anà a Barcelona, a un forn de la
Portaferrissa, que hi havia un paler i deu fadrins, i s’oferí
a fer-hi tota sa feina ell tot sol. L’amo d’es forn se desfà d’es altres
fadrins i pren es Fadrí de Sau, compromès a fer-la tot sol.
Vengué
es primer vespre, i a les dotze de la nit se treu aquell canonet de canya que
duia p’es coll, l’obri, es Fameliar s’escampa per tot allò, i a l’acte tot se
posa en moviment: cernen sa farina, la pasten, fan es pans i tota casta de
pastissos, així com l’amo havia dit que els volia, calen foc a’s forn, el posen
a punta per enfornar-hi es pa, ses pastes toven, enfornen, tot cou; i l’endemà,
sol sortint, pans i pastissos tot llest!
L’amo
estava amb es cabeis drets, que no se’n podia avenir.
L’endemà
vespre es Fadrí de Sau torna fer lo mateix amb es Fameliar.
L’amo
s’amaga, vetla qui vetla es Fadrí de Sau, i el veu a les dotze de la nit que se
treu es canonet de canya, el destapa, i en surt com una fumassa, i comencen a
fer-se totes ses feines d’es forn. Es Fadrí de Sau seia i fumava. Al punt tot
estigué llest.
A
l’amo, allò no li agradà. Paga es Fadrí de Sau, i no el volgué més dins ca
seua.
Així
ho contava sa iaia Felicona.