Bme-1934-8
Si giram els ulls enrera, vers aquella data gloriosa del 9 de Juliol de
1558, diada que ressalta sobre totes les altres de l’any per estar il·luminada
amb ardor patriòtic, tal com se destaca, entre les tenebres de la nit, la flama
d’un fester encès, que com cabellera ardent s’aixeca cap al cel, ens pareix que
res nou tenim que apendre d’aquells alts fets, que plomes ben tallades i boques
autorisades han presentat a nostra consideració en tots els aspectes dignes
d’admiració o mereixedors de lloança.
Erram, peró, si tal creim.
Passant la vista sobre les planes de nostra història que parlen tan
minuciosament d’aquells fets i de totes ses conseqüències, trobarem encara,
quantes vegades ho fem, prou substància i prou matèria per presentar a la
consideració de nostres compatricis alguna nova modalitat, de valor o virtut,
digna d’esser admirada o imitada; talment com qui arrenca una i altra vegada
d’una mina inagotable l’or que està amagat allà dins en brut i que es
convertirà en mans del artífic en joies precioses que faran ressaltar la
bellesa d’una dona, o en valuoses monedes d’or que seran d’una gran utilitat
per a les transaccions comercials.
Deixant de banda, per
avui, tractar de les prudents i encertades disposicions dels governants locals
per resistir l’enemic; l’ardor dels sitiats en el combat; l’heròica defensa; la
decisió dels cabdills de no entregar la vila, defensant-la fins a la mort; les
vides ofertes en holocaust cruent a la pàtria estimada; el sacrifici de tants
de ciutadans; tot i rendint-lis l’acostumat homenatge d’aniversari, no ens
entretendran, per aquesta vegada, tan altes gestes, per més que mereixen com
sempre, el tribut de nostra admiració.
Figurau-vos, en tràgica i
dolorosa composició de lloc, que una vegada invadida, assolada i encesa pertot
arreu la vila pels turcs sadolls de sang, cansats de rompre, destruir i
saquetjar, no espereu que quedi aqui extingit el seu desig de venjança i el seu
odi implacable ni que en tenguin prou amb lo que tan iniquament han arreplegat
per cases i palaus, entornant-se d’allá on han vingut per a no tornar mai
més… ¡No; la tragèdia dels habitadors de Ciutadella en l’any 1558, no fineix
tan prest! Únicament els qui han comprat amb la seva sang honorable la glòria
venidora, no necessiten més que unes mans pietoses que tapin el seu cos amb la
terra sagrada de la pátria.
(…)