Festes per Santa Elisabet, Reina de Portugal

Bm-1626-7.8

            Les festas [que] se feran
per Santa Elisabet reyna de Portugal néta del rey don Jaume en 1626.

Diumenge als 30 de agost del añy 1626 ora de Na
Picabaralla repicà la Seu,
parròquies, y monestirs per la gloriosa Santa Elisabet reyna de Portugal néta del
rey don Jaume de bona memòria, que són vuit dies antes de la sua festa, que és
posar bandera.

Dissapte a 5 de setembre del sobre dit añy acabade
Na Picabaralla entre tret y tret de Eloy repicà la Seu, y las damés parròquias, y
monestirs, com és ús y pràctica.

Dit die en Sant Francesc se feran[1] vespras, y completas
solemnas, ab música, la qual pagà lo reverend capítol, las vespras feren los
matexos religiosos y a la nit se feran grans lluminàrias de festés, y fochs en
Sant Francesc, y per tota la
Ciutat, y també repicaren tres trets la Seu y totas las parròquias, y
monestirs.

Diumenge a sis del dit mes y añy se feu lo offici
major pontifical en Sant Francesc, digué la missa lo il·lustríssim senyor don
Baltazar de Borja bisbe de Mallorca asistents lo senyor Joan Baptista
Çaforteza, degà y canonge, y lo senyor Antoni Gil, canonge y trasorer, lo
evangeli lo senyor Pere Honofre Varí canonge, la epistola lo senyor Bartomeu
Llull, canonge, predicà lo Pare F. Costa, assistiran a lo offici lo senyor
virrey, los magnífics jurats y tots los damés officials.

Dit die mentres deien completas a la Seu la procesó començà a vogir
estant a lo altar major las relíquias y la encortinade destapade, primerament
los panons, y lluminària per la part de Sant Pera, per davant el cor, los
senyors canonges estaven asentats en el banch quant se vencenyia(?) sermó isqué
la processó per lo portal del Almoyna, per lo carrer del Daganat, per la volta
de mossèn Oleza, per al Call, entrà en Sant Francesc, a la plaça de Sant Francesc
y havia tres portalades, y un altar dels Parayres, anvalat de stemanyes groges
y vermelles, entrà per al claustro, a hont y havia un altar ben parat, a hont
estave la reyna Isabel agonallade molt ben ornade ab las mans juntas ab la
corona molt rica sobre de un cuxí, y Sant Francesc ab una estola ab la mà dreta
y un sevel, ab la esquerra al escapolari que és quant se féu de la Tercera Regla, lo
claustro tot sedes, y quadros, antrà a la iglésia, isqué per la porta devant la
casa del senyor Sant Joan de Sonarosa, per lo carrer de Sant Francesc a la sala
dels Picapedrés, y havia altra portalade ab la Santa Elisabet
dalt, anà per la plaça, al portal de Santa Eulàlia devant la plaça del Pa, y
havia dins del portal un altar, y detràs del altar casi dins el cansell, y
havia un llit a hont estave un minyó qui representave Santa Elisabet quant
estave el pas de la mort ab un Christo ab la mà parlant ab ell y un globo qui
abaxave y se obria, dins del qual y havia un minyó qui representave Nostra
Senyora parlant ab dita Santa Elisabet dient la qual Jesús, Maria! espirà, y
visiblement se veia una ànima resplandent qui se’n pujà en el globo, fonch una
representació al viu, que agradà moltíssim.

Anant dita processó per la Argentaria, a hont, a
la casse de Jherònym Riera, apotecari, y agué altre altar, que féu un religiós
dels trinitaris, en al qual altar en mix estave Santa Elisabet de bulto, y a
cade costat Sant Cabrit y Sant Bassa de bulto, al cantó del altar a mà dreta
estave Sant Ramon Llull, a la esquerra Sor Thomasa, tot de bulto, derrera Sant
Ramon Llull estave el rey En Jaume al Conquistador ab son setra, corona y
espasa, derrera Sor Thomasa al rey En Don Pedro para de dita Santa Elisabet,
alt de tot en mix de lo altar estave una dama molt ben ornade que representave
Mallorca.

Anà la processó per el Sagell, isqué a Cort,
devant Sant Aloy, y havia un altar ben parat, devant la casse del Ban, y havia
altre altar triangulat molt ben fet ab la Santa Elisabet tota
brodade ab molta riquesa de or, perlas, y plata, quadros tapissaria y anvallat,
y una gal·lera molt ben feta tota de foch, y couets, entrà dita processó per lo
portal major a la Seu,
y per la part de Sant Pera per devant lo altar major qui estave aparallat ab
las relíquias isqué por la porta de la Almoyna, per lo carrer del Deganat per la volta
de mossèn Oleza just a Santa Clara, entrà dins Santa Clara isqué per la porta
nove, per al born de Santa Clara, per lo carreró de Montision, al portal major
de Montision y havia un altar riquíssim y ben parat (gunyà 5 lliures de premi)
ab la figura de Sant Ignati de Leola tot probat de pesas de or, y perlas, anà
per lo carrer de Montision tornà al Call, a hont y havia altre altar dels
frares del Socós molt ben ornat, y per lo carrer anant a la casse de Jaume
Rossinyol. Tornà entrar en Sant Francesc la processó feu don Baltazar de Borja,
bisbe de Mallorca, el qual se vestí de pontifical en Sant Francesc los
asistents foren los matexos del offici, quatra dels senyors canonges aportaren la Santa, los magnífics senyors
jurats aportaren las astes del pavalló de domàs, lo senyor virrey ab dos
jurats, regent y vaguer anaven derer mon senyor tant quant se féu la processó
repicaren a la Seu.

Lo modo com anava ordenade la processó és lo
següent:

Primerament anaven los panons, y officis per son
orde, y antiquitat, lo offici de sombrarés aportaven tras del panó una vintena
de romeros tots ab sos siris ensesos y detras dels romeros aportaven una qui
representave Santa Elisabet ab la corona de reyna al cap, y ab la mà unas rosas
arambades al pit esquerra. Los carnisers aportaven un joch de bal de cosis
devant del panó, qui balaven per la processó. Los boters aportaven Sant Joan
Baptista qui balave de tant en tant per la processó.

Alguns officis aportaven atxes, en particular lo
offici dels parayres tant los fadrins, com los vells tots aportaven atxes,
après anave la creu de la Seu
ab las banderas, aprés anaven los beatos ço és Joanot Mut, Joan Baptista
Desbach ab una atxe cade un vestit ab cota, y capa de tafetà pardo, y sinyell,
aprés lo balle Francesc Truyol ab lo pandó a la mà dreta y ab la esquerra lo
bastó de balle, aprés altres dos cavallers vestits del matex tefatà pardo, y
sinyell ab atxe cade un, y tots los beatos de dos en dos ab ses atxes que foren
en nombre 30 parels.

(…)


[1] Corregim faran.