Fra Juníper Serra: Carta al Pare Francesch Serra

Bm-1749-4

            Jhs Maria Jph

            

            Amigo Charissimo en
Christo P. Fr. Francesch Serra, Dueño y Sr.

            

            Ya gracias á Deu me estich
posat en desitjat port de una tan dilatada navegacio, en esta Ciudad de
Vera-Cruz, y en vigilias de partirme para Mexico, camio de 80 lleguas per
terra. Dema, ó el altre dia pens será la nostra partida. Lo que es essa
navegacio es materia llarga de contar; pero ab breus paraulas puch dir que per
nosaltres es estada ahunque llarga feliz, pues no havem tingut mes que uns pochs
traballets, y en mi el maior de tots es estat no saberlos llevar ab paciencia.
Nos embarcarem el dia 29 Agost á la nit, y nos posarem á la vela dia 30. dia de
dissapta, el dia 8. de Setembre dia de Ma Ssa nos
trobarem devant las Islas Canarias, proseguirem nostra navegacio sens cosa
ninguna de vent contrari, si ab algunas pocas calmas, solament el <y
vigilia> dia de S. Miquel se veu bastantment turbat el mar, posant en algun
cuydado á los Pilots, pero passá sens arribar á tormenta notable. El dia de N.
Sra. del Rosari (tement el que bastas) nos donaren á tots la aygua taxada, y
tant corta la raccio que se reduia á un got com los del refetor de Petra, per
cada una de las 2 comidas al dia, y nunca dexava de faltarli cerca un dit para
ser ple; no poriem prender chocolate ahunque lo teniam perque no nos davan
aigua para ferlo, y esto durá 15. dias que haguerem menester fins á desembarcar
en la Ciudad
de Puerto rico, que esta distant de Cadis mil, y dosentas ó tresentas lleguas.
Esta tribulació de la aygua es estada la maior. Occasio hague que creu hauria
begut en el mes immundo bassiot del carrer, hauria crech begut no se que. Pero
nos servi en algunas occasions de consuelo un Mariner Mallorquí que havia el
qual nos guardava tal qual volta una racioncilla ara fos de algun ingeni
conseguida, ara fos llevantselo de la boca per nosaltres 2. Palou, y yo. Ab
esse traball que portat ab paciencia podria molt alegrarnos, arribarem, y
desembarcarem en la Ciudad
de Puerto-Rico, el dia 18. de 8bre dia de S. Lluch, y de dissapta. Alli fonc
nostron hospedage una hermita de la Concepció Purissima
de Ma. que esta dins la
Ciudad, y en la
Iglesia ya aquella nit resarem la Corona ab algun concurs de
gent. La nit siguent vatx dir los Mysteris, y anadir una platiquilla convidant
á Missió por los dias siguentes segons me lo havia manat el P. President. El
dia altre ixirem á Missió per la
Ciudad y ses places y fonc molt gran la comoció y vehent que la Iglesia de la hermita que
sera poch mes ó menos com la del Convent de Jesus de Palma, no era capas de la
3.a. part del concurs, nos suplicá el Sr. Vicari General que la Missió se fes en la Cathedral y axi succeí,
y se omplia, y ahun no cabian. La
Missió se distribuí axí en la Cathedral que un
Missioner de Sahagun predicas las doctrinas; y que la Missio la predicassem el P.
President (que es altre Missioner de Sti. Spiritus) y yo, y axi se executá
predicant yo el 1r. Sermó en la
Cathedral y despues interpollant el dit P. President. No hay
dupta que fonc purament honra que hem volgueren fer dits Pares pero en la
matexa vatx encontrar la mia confusió perque era cosa tant distinta el meu
predicar del de los dits Pares com va de la palla á lo or, de la neu al foch, y
de la nit al dia. La nit que predicava el P. President havia en el auditori tal
commocio de llagrimas, suspirs, bofetades, etc. que despues de molt temps de
haver baxat del pulpit ahun no se ohian, en la Iglesia de plors, y
plorant anaven á las suas casas. Y lo matex succeia, en alguns Sermons que feu
el P. Missioner de Sahagun en la hermita, en aquellos dias, que preter
intentione se detingue nostra embarcació despues de ya despedits de la Cathedral. Pero
quant yo predicave, no se ohia ni ahun un suspir per mes que predicas assumptos
horrorosos, y me desgañitas cridant. Ab que fonch publich á tot el poble para
confusió de la mia superbia, que yo era el unich en qui no residia aquell foch
interior qui inflamma las paraulas para mourer el cor de los oyents. Espero que
V. R. hem tindrá llastima, y me encomanará á Deu, perque sapia amarlo ab totas
las forças, y el Sr. hem vaja habilitant per tan alt ministeri. La Missió ya per la Predicació de tals
obreros com son los dits RR. PP. Missioners, y el zel que los demes enseñaren
en el Confessionari per exemple de tots, fonch de tal fruit que tots los dias
estavan confessant mati y tarde, posantnos al Confessionari á las 3. o 4 de la
matinada y á la nit confessant fins á las 12. de <di> la nit. La gent
estava afficionada, que no cabian á la casa los Regalos, de tot comestible y
bevible. Lo dire ab una paraula: Nosaltres haviam concertat ab el capita del
vaxell que nos havia de mantenir alli de tot; y alli se negá al tracto y
desembarcarem 20 Religiosos, y 3 sirvients, sens un maravedí per menjar ni
beurer, y estiguerem 15. dias menjat la Comunidad mellor que se puga en ningun Convent
prenint chocolate tots y tabach axi de fum com de pols, aygua llimonade las
tardes per refrescar, y quant se desitjave, y ahun queda el Hermano que
portavem ab 40 pesos, y en propria especia embarcarem quant se nos pogues
antojar en la restant navegació; y esto dient continuament que no voliam
regalos. Axí que arribarem vingueren 2, o 3. que nos aparexian uns grans
Cavallers, y preguntaren si en la
Missió havia ningun Pare Mallorquí, y vehent que estavem 2.
desde luego nos feren grans offeriments y vehent que no admitiem cosa,
regalaren la communidad potentissimament ya de fruytas, ya de confituras, ya de
pesos per comprar carn, ya de candelas de seu per llum, pues aqui no se gasta
oli; y altres especies. Y nos feren moltas honras. A mes de estos 2. que se
especialisaren molt de manera que tota la Missió victoreava los Mallorquins, vingue tambe
un tal Dn. Juan Ferrer nabot del P. Diffinidor Botellas; que manda sobre los
Almacenes del Rey, y nos regalá tambe. En fin nos embarcarem el dia 3i. y
forsetjant á ixir del port no poguerem y el vaxell se veu á pique de dar a
peñas, de manera que sols faltaran cerca 2 braças, ó algo menos, y tirant un
tir de Cañó demanarem auxili, y pensant los de la Ciudad que estavam ya
perduts tot era un plor, y llanto per los Religiosos de manera que el
governador dona orde luego que tots quants barquillos havia fossen al vaxell, y
que antes de ninguna cosa treguessen los Religiosos a terra. Desembarcarem
(aunque no tots) y considerant la gent que aquella nit, no tindriam llits ni
que menjar, ya encontrarem en la placeta de la hermita, uns qui aportaven
plats, altres chocolate altres llits etc. y tinguerem aquella nit tot de sobra,
chocolate per el matí, y ahun nos quedá que embarcar. Aquella nit despues de la Corona predicarem, y
confessarem, y per el matí dia de tots los SS. cantarem á Ma. Ssa.
Missa en accio de gracias, <y nos,> y nos embarcarem en dit dia que era
dissapta, y felizment ixirem del port, y prosseguirem nostra navegacio para
esta Ciudad de Vera-Cruz. A lo ultim de esta 2a navegació la que
tambe fonc extraordinariament llarga com la 1a per la pesades de
nostron navío, nos verem ab bastant afflicció, pues estant el dia 2. dezembre
demunt la terra de Vera Cruz, pensant infalliblement que si no entravem aquella
tarde entrariem el dia siguent de bon mati, hora baxa, nos doná un norte vent
molt fatal en estas costas, y girarem el bordó fugint de la terra ahont anavem,
y axi estiguerem dias apartantnos mes y mes, ab una tempestat molt fiera, el
vaxell feya molta aygua, y el palo principal qui á solas de miracle aguantava.
Nos juntarem los 20. Religiosos nostros y los Pares Dominicos que eran 7. qui
van á Guaxajá, y conferirem quid resolvendum circa fer alguna promesa perque el
Sr. se apiadas de nosaltres. Lo acordat fonch, que cade qual escrigues en un
billet un Sant de la sua devocio sens saber un de lo altre, que los llansasem
dins un pot, y que invocat lo Esperit Sant y dita la Oració de tots los SS,
sorteassem per nostron Patro, y per procurador ab los demes SS, y que al que
ixis en sort, al arribar á terra las 2 Comunidats li havian de celebrar festa
ab Missa Solemna, y Sermó. Yo vatx posar S. Francisco Solano y el Lr. Palou S.
Miquel y no volgueren ixir, si que ixí Sa Barbara, que havia posat
un Pe. Ferrer Valencia; Luego que ixí el billet, y diguerem viva S. Barbara la
que aquell matex dia feye festa, pues era el dia 4 en la nit, se gira el vaxell
al port, y tots quedarem alegres y confiats, com en veritat hague cessat el
vent contrari, y entrat el favorable ab que navegarem fins el port en que
donarem fondo el dia 6. dia de dissapta, ab que per medi de Ma. SSa.
en cuyos dias hem sempre experimentats consuelos, y per Santa Barbara, piament,
creym sernos salvats, pues axí que haguerem desembarcat se regonegue tot ubert
el vaxell, y perdut el palo ó abra de maior importancia positura ab que
asseguran es incapas de navegar siquiera un dia sens gravissim riesgo. El dia
10. fonch la festa en este Convent de N.S.P.S. Francesch officiant el P. Prior
de los Dominicos, y assistint una y altre Comunidad maretjada, fiant el Sermó á
la mia insufficiencia. Ajudenme tots á donar gracias á Deu de tants de
beneficis, y encomenarme á ell perque li sapia yo ser agrait. A mon Pare Me
Mare Me Jermana Cuñat etc.

         Moltissimas Memorias y
dirlos estigan alegres en el Sr. que yo no los olvido ningun dia en la Missa, y que hem trobo
bonissim de salut, ni he tingut novedad alguna; ans be som estat el unich de
tots los Religiosos axi nostros com Dominicos, y sirvents de uns y altres qui
no hem som maretjat, y quant los demes estaven quasi morts, yo nunca he sabut
si estave en el Mar, y realment es axi. Memorias al P. Guardia al Amat P.
Vicari, R.P. tots, á V.R. mil abraços esperant nos encomenaran tots á Déu, com
se lo suplico para que nos vejem, si no en la terra en la Gloria. Amen.

 

            Vera-Cruz, y Dezembre als
14. de 1749.

            

            Servidor y Amich en
Christo Fr Junípero Serra indignissimo sacerdote.