Greuges dels consenyors eclesiàstics

I. Primerament posa lo dit
procurador fiscal que lo Governador d’yviça que ara es pren aquells qui
delenquexen en la partida del senyor Arcabisbe o en la partida del honrat
Pabordre de Tarragona, e com aquells ha toltes les armes retense aquellas, que
no les vol tornar, jatsia raquest per los balles dels dits senyors ab los quals
aquells delinquents hauran composat.

II. Item posa que el carceler
d’yviça es comú a les jurediccions que el senyor Rey, el dit senyor Arcabisbe e
Pabordre han en la illa e vila d’yviça, e si erra o passa lo manament d’alcun
dels dits senyors, que aquell que no obeira lo pot pendre e punir a son voler,
e el Governador no el jaqueix pendre e punir als officials dels dit senyor
Arcabisbe e Pabordre, e si alcun dels officials dels dits senyors pren lo dit
carceler per qualque cosa que haja feta, lo Governador lo treu de la presó sens
licencia de qui 1’ha pres, e aço a gran vergonya e dampnatge d’aquell qui 1’ha
pres.

III. Item que lo dit carceler fa
sagrament e homenatge al Governador de tenir los presos e presoners que li
seran comenats de cascum dels altres senyors, e semblant homenatge deu fer-lo
dit carceler a cascun dels altres seyors, ço es, al senyor Arcabisbe e al
Pabordre e a lurs officials, e solament lo dit carceler fa homenatge en poder
de dit Governador, allegant lo Governador que negun no pot pendre homenatge en
yviça sino lo senyor Rey.

IIII. Item posa que si alcuna
persona estranya delenquex en qualsevulla partida dels senyors d’yviça, que lo
dit Governador puneix e vol punir aquests aytals delinquents, encara que aytal
persona estranya haja habitat per I
any e mes en la dita vila e illa d’yviça.

V. Item es cert que el senyor
Arcabisbe de Tarragona e Pabordre han acostumat de pendre homenatge dels habitants
en la partida dels dits senyors, e el Governador d’yviça pren los homenatges de
tots los habitants de la vila e illa d’yviça, contrastant que els dits senyors
ne officials d’aquells no els prenguen de lurs vassalls ne de neguns que facen
pau en la partida dels dits Arcabisbe e Pabordre.

VI. Item posa que en temps passat
lo Veguer que el senyor Archabisbe tenia havia guayta de nits per la vila d’yviça
e fora d’aquella, e podia tolra armas a aquells que trobava mal faents o a hora
no deguda, e regonexia les portelles del mur si eren tancades, e res d’açò no
dexa fer ne exercit lo dit Governador al present.

VII. Item posa que tostemps es
estat acostumat que cascun any lo jorn que elegien Jurats era comanat lo libre
de tots los contractes que els dits Jurats havien a fer al notari d’aquell
senyor que tenia lo libre comú, de que ara no fan res, ben ha X anys, ans
continuament fan totes lurs escriptures en la cort del senyor Rey.

VIII. Item posa que el estany de la
sal d’yviça es dins los termes e terra del senyor Arcabisbe, bé que el dit
estany es comú de tots los senyors. E en lo temps que es treu la sal deu allí
senyoreiar aquell senyor que té lo libre comú; e no se’n fa res, ans
continuament hi senyoreia lo loctinent de Governador, e aquell condempna e absol,
no apellants balle ne vaguer del senyor Arcabisbe ne balle de Pabordre.

(…)