Bm-1595-9
Pero enem à la speriencia que es cose que
passa en veritat tot lo que tanim escrit, si consideram que Deu y la naturalesa
no fan res de bades. Perque pensen son les tortugas tantes en Mallorca, sino
per ramey de las febres etigas?. Y en tante multitut que no sols no basten per
els malals de la terra y per altres menjars y prouisions dels frares de
Cartoxe, y dels frares de St. Francisco de Paula, pero encare ne fan mercaderia
per les terras de Cataluña Aragó, y Valencia, no cens cause abunde tambe matex
de la herba Coralina; o lumbricarie, o, muscus marinus, que en Mallorca nomenan
herba cuquera, la qual te tante forse, y uirtut contre los cuchs que aquí matex
los mate. Y es lo vertader Besaar antidoto y realgar: contre aquells, usan los
mallorquins de dococtió, o, ab poluores destemplades en viblanch en lo inuern,
y en lo estiu ab aigua de verdolagas, alguns la mesclan en mel per regalo dels
miñons, en Venecia antes que la poluorisen la tenan en infusio en uinagre, y
esperimentant los grans effectas contre est mal la tenen en gran stima, y la
prenen molt, de la qual proueiex Mallorca à moltes pars y també per lo semblant
proueiex naturalesa de altre per major soccorro dels habitadors de Mallorca y
es lo absinthio marí, la qual nax a la part del llevant en molta suma, lo
sement del qual se creu que seria lo semen Alexandrinum, tant nomenat, y usat
dels antichs per est affecta; y no res meñys per lo respecta de la sanch tanim
en Mallorca una herba entre les altres, que en Mallorca per lo effecta que fa
lo nomenan nualós[1]: en Cataluña rampuxons, y es lo cicorium
Contantinopolitanum de matiolo, esta nax abundantissimament per tots los llochs
de la Illa; usen
los mallorquins per aquest accident de la sanch lo such de les sues rels, esta
aplican també en poluore per las rotures dels miñons, remey molt segur, y
prouat si la continuan per temps de 20 dies. Axí matex à donat remey deu Nostro
Señor à esta Illa per les escrofules, de les quals hia tanta copia y
abundancia, lo gladiolo, y la escrufularia, dita de diescorides celidonia
menor; e finalment per les arenas, y pedras los Hugons que es Annonis dels
Antichs, la pinpinella la tragueran de Diescorides, y la herba Centum nodi de
los quals se acustumen fer aygua de tanta copia que basta pere provehir à tota
España. Essos y altres adjutoris semblans ha posat le prouidencia de Deu a la Illa de Mallorca para remey,
y salut dels qui auien de abitar en ella, contre los cuchs, les febres
habituals, sputo de sanch, y altres enfermedats per rahó del temperament,
clime, e influxo celeste, y error en la uida dels habitadors.
[1] Corregim uualos.