Bm-1900*-2
Flors de Lotus
Son les
flors de la llacuna:
s’obrin al bes de la lluna
en les hores llargues de la trista nit.
La llecor ne xuclen de les aygos grises
de les aygos sempre llises
que ni aixecan ones, ni fan may brugit.
Creixen, plácides a l’ombra
dels corals de degotís;
dins llurs fulles guarden misteriós encís.
Los cisnes les broden de blanch plomissó,
los cisnes que sens remó
van traçant cercles sens nombre
dins l’aygo, y s’allunyen com blanca visió…
A eixes
flors ni per estones
les rondetjen papallones
ni fenera abella hi va a treure mel.
Tenen
sols per confidentes
les
vibrants libélules d’ales transparentes,
les de groch pintades y color de cel.
Ran d’elles cantant no’s posen
los bards del boscatje, dolços rossinyols:
a vegades hi reposen
unes aus agegantades
coll d’ánfora grega, ales retallades,
bech llarch y plomatje de richs tornassols.
Y al brostar dins la llacuna
al raig macilent de la blanca lluna
eixes
flors calladament;
sembla
que teixeixen per les aygos grises
per les
aygos sempre llises
funeral
corona que se vá estenent…