Josep Sancho: Pregàries per falta d’aigua

Bme-1817-6

            Relacio individual de las pregarias que se feren en la Isla de Menorca lo añy 1817
per motiu de una gran falta de aigua.

(…) 

            Despues de una gran y
destructora guerra de 20 anys, qui cubri la Europa de cadavers, y los pobles de una gran
desolació, havia el Señor per la sua misericordia preservat esta Isla dels
afectes trist[s], e indispensables de un<a> semblant castich. La situació
topográfica de la Isla,
y la coneguda utilidad del seu port havian en estas circunstancias no poch contribuit
a umplirla de extrangers, riqueza y prosperidats. Los danys que nostros
circumvecins experimentavan en lo continent quasi no los conexiam: pero la
divina providencia tenia previnguda a esta afortunada Isla, uns dias de
tristeza y amargura. El bras del Totpoderos havia de descarregarse sobre los
pobres menorquins; las prosperidats anteriors havian de fer mes y mes sentir el
castich, que el Señor en los decrets eterns de la sua misericordia, tenia
preparats, per obtenir, lo que intentavan los seus ocults e inescrutables
judicis. ¿Qual seria este intent del Señor? ¿Qual fi se pogué proposar en
humiliar a los habitans de Menorca? Esto lo que ab un vel obscur está escondit
a nostres ulls, pero qui no dexá de manifestarse algun tant con se veurá en son
lloch. Manorca despues del any 1816; any dels mes abundants, que la memoria
del[s] homens pogues recordar; veu comparexer el de 1817 ab un aspecte el mes
alarmant per la terra. Las pocas plujas, que desde el seu principi, havian ya
ocasionat al bestiars una escasés extraordinaria de herbes, y verduras,
collocantlos á un punt, en que apenas podían conservarse; y privant als dueños
no solament de la sua carn, si que també de la abundancia del formatje:
prepararen als sembrats una mortal sequedad, qui cobria de unas mortals sombras
als posehidors de ells, vehent en totas las parts de la Isla las llavors apenas
capases de arribar a treurer la espiga.