TOTHOM
AMB PERILL NAVEGA
Versió
dels Xacoters de Balàfia
1a
cobla
Tothom
amb perill navega,
sa
nostra sort ja vendrà,
que la
tenim destinada
de quan
vàrem néixer ençà.
I us
faré una cantada
de coses
de pes Vedrà,
començant
a s’Udiènci,
es lloc
de desembarcar,
que és
propet des mac Xereca,
i ‘xí
mateix no n’hi ha.
En veurem
altres cosetes
que no
us ho puc explicar.
I més
amunt una mata,
sa senya
d’anar a dinar,
que en
ser que s’ombra l’agafa
ja podeu
escudellar.
Si voleu
fer més drecera
pujareu
pes Savinar.
Vos daré
una advertènci
si ‘l
cas hi voleu anar:
anau amb
senyet a caure,
que es
camí no és gaire pla,
que allò
no té medecina,
si un
‘riba a redolar.
És fàcil
perdre la vida
i mai
més poder-hi anar.
I més
avant una cova
amb camí
mal de trobar.
Si hi anau
amb vicicleta
jo no sé
com vos ‘nirà.
La Catedral i sa Trona
(i) no
s’hi viu cap capellà.
Allí no
confessen dones
ni s’ha
fet cap batiar.
Només hi
ha sargantanes
i algun
virot a cantar.
Per
poder fer bones obres
val més
no voler-hi entrar.
Tothom
amb perill navega,
sa
nostra sort ja vendrà.
2a
Cobla
Llavò
tenim sa Bestorre,
ben loco
és es que hi va.
Jo també
som de sa classe
que hi
he ‘ribat a pujar,
a buscar
ous de gavina,
i no
m’hi vaig enricar.
Gràci’s
a Déu i Maria
sempre
mos vàrem salvar.
Que un
exposa la vida
per un
tenir poc pensar.
Llavò
també ses Fumades
i un
altre barranc que hi ha.
És una
costa molt mala
es
capdamunt des Vedrà.
Llavò hi
ha ses Martellades,
que allí
ningú correrà,
que tot
són entrepossades,
que es
camí no és gaire pla.
Graci’s
a Déu que per ara
ningú no
hi va perillar.
Que hi
varen dur una santa
que per
naltros pregarà;
a sa
cova de mossènyer,
molt ben
posada que està.
Que el
pare Palau va estar-hi
molt de
temps a meditar,
i allí
tenia ses cabres,
però no
va formatjar.
Llavò sa
cova des Rastre,
que molt
bona aigua que hi ha,
que si
hi voleu anar a beure
crec que
vos agradarà.
No hi ha
cap camí que siga
lloc que
un se puga aficar.
Llavò hi
ha es pas des difunts,
diguent-ho
en castellà,
que és
es camí de ses Dones
i encara
els hem d’ajudar,
que
allina no són celoses,
que hi
‘nam amb tota sa mà.
I llavò
altres cosetes
que jo
no sé fer lligar,
que se’n
faria una històri’
com
diuen mai acabar.
As
capdamunt sa Creueta,
un altre
racó que hi ha,
molta
gent ho van a veure,
de per
tot lo món n’hi ha,
perquè
és una meravella
aquest
escull dins la mar.
S’aguanta
fort i ben firme,
seria
mal de tombar.
Déu
fasca que amb alegria
molts
d’anys ho puguem pujar.
Tothom
amb perill navega,
sa
nostra sort ja vendrà.