Bme-1891c-2.1
S’ homu y se done
Còm
nesqué s’hòmu? Ja es sap:
Va surtí en gran eltivese,
D’entre
se neturelese,
Fént
dets enimals es cap.
Y se dône?—Exí côm éll:
No vengué d’altre menére,
Sent se séue cumpeñére,
En s’esperit y se péll.
Còm totes ses demés côses,
Se cunsérven e nel mon.
Y per demustrar que i son,
Seguexen,
côm fan ses rôses,
Ets abres, es perdelets,
Es péxus, cabres, gurmans,
Cunis,
matxus, quevalls, cans,
Y
demés enimelets.
Turnerán, côm torne tot,
E se cumune del mon,
Perque e le tèrre si fon
Lu
qui néx bé y de rebot.
Y si per víure engullexen,
Tot
lu qui els e vé devant,
En ne murí, es desencant
Será, servir qui’ls servexen.