Bm-1450*-13.2
En Ibernia a moltes illes, entre les quals n’i a vna que los homens nul temps no y poden morir, mes com son vels que uolen morir, son aportats fora la illa; encara n’i a vna altra que les fembres no y poden infantar, mes com son determanades infantar son aportades fora la illa, segons custuma; in esta illa no a nanguna serpent ne bestia verinosa. (p. 141)
b)
Aquesta prouincia es apellada Albania, que uol dir blanque, e azo per tant com los homens hi son blanchs e nexen blanchs; es molt freda en asguart de aquestas altre (sic) que son assi; en sta prouincia a moltes penyes altes que son aci, an les quals aturen moltes besties, fferas e grans lops, serps, trigis, lopardos, laons, e baboins; tots los desert na xon plens.
En aquestas illes nexen molt bons grifaus e faucons, e los abitadors de les illes non gosan pendra sens licencia del Gran Cha senyors del tartres. (p. 153)
c)
Aquesta montanya es apellade Carana per saraïns, e per crestians montis Claris; sapiau que en sta montaya a molta bona uilla e castell, les quals garagan vns ab los altres; sapiau que sta montaya es abundade de tots bens del mon. (p. 189)
d)
[Soldà de Babilònia]
Aquesti solda da Babilonia es gran e poderos; senyoraia tota Egipta e la Terra Sancta fins au Tauris.
[Sahara]
Plages arenosas e molt grans per les quals dien los pesquadors de questas ancontrades que si sots deu miles an mar, trobarets .XI. pases de fons per tota sta costera, segons que serats an mar mes o mens.
[Mauritània – Mali]
Plages arenoses e molt grans en les quals sa troban gran multitut de orifanys perque son aci; sapiau que les gens qui assi abitan son negres, e van nuus; tota sta pertida es arenosa. (p. 190)
e)
En sta prouíncia sta lo gran anperador presta Iohan, senyor de les Indies; los quals son negres per natura; al vuyt anjorn que son nats senyalen-los an tres locs de la cara e batajan-los en aygo a vsança de Roma. (p. 191)
f)
Prouincia la quall tania la reyna Sabba; ara es de saraïns alarps; aquesta es la reyna qui vench a veura lo rey Salamo la quall li adux de grans dons; aquest fonch la primera la qual se uolch lansar al riu a passar e reba Salamo, dient que no hera digna de passar per lo pont, per tant com lo tanidor o rambador del pont aquell deuia seruir per la creu de Iesucrist; aquesta terra es abundada de tots bens del mon; en esta terra se fa vn aucell qui s’apella fenix.
En la antrade de la mar Roga a vn castell, lo qual se apella Adem; aqui prenan la desena part de les species, les quals venan de les Indues ab naus, e puys de aqui van an la ciutat de Cos. (p. 196)
g)
Aquestes naus son apellades inquis e an .LX. coldes de carana, e obren .XXXX. coldes d’ample e an .X. arbres, e les uelles son de canyes e de paumes; sapiau com stas naus son de mercaderies de les Indies; com deualen, lexen la dezana part de les spezies que portan las dites naus.
Aquesta illa e apellada Jaua an la quall a moltes spezies; aci abiten homens e fembres e no an nanguna raho e com poden pendre homens de la terra ferma manjan-los-se.
Yla apellada Trapobana en la qual a de agrestas montanyes, en lo qual abita gent molt diferent del mon que no han nanguna raho; los quals son forts e grans com a jagants e son nagres e, si poden pendre nangun home de la terra ferma, manjan-los-se; entorn de aquesta illas a moltes infinides illes. (p. 201-202)
h)
Aquesta montanya dien los sarayns mont Gibelcamar qui vol dir en nostra lengua mons de la Luna, la qual montaya es sobre la linia equinocsiall, e as tant alta que del pus alt loch vauriem hom abdues les tramuntanes; de aquesta montaya venan rius per los quals fa v[n] lac[1] en lo quall s’ajusta l’or, la qual es apellat riu de l’or.
[Rei Benicalep]
Aquesta genaracio de gens apellan los saraïns beni calep; uol dir en nostra lenga ca fill de cha; com lur cara es semblant a qua qui glapexen entra els; s’entenen per aquelles altres gens, e no an lig ne raho nanguna, ans guaragen ab altres saraïns, los quals son sotsmezos a l’anperador Presta Iohan.
Aquesta illa de Gentils lo qual diu Plato filosof que hera tan gran com tota Africa; mes diu que en sta mar axi grans departiments de corents que debaten sobre aquesta illa e es la major part d’erena clarana, e·s s’a fusa per uoluntat de Deu.
Mar de les Indies en la quall a moltes e diuerses illes, en les quals se fan tota manera de spezies hon abiten gens fort flaques de cor per batalla; en aquella mar nauagan de gran nauiles, e de diuerses gens, e son asci atrobades tres natures de serenes: la vna es miga fembra e mig pex, l’altra miga fembra e mig ocell, l’altra miga fembra e mig cauall, les quals pasturen e de[..]fregan per astes mars e encara d’altres.
Africha comensa al flum de Nilles en les parts d’Egipta e fenex en Gutzola uert ponent; circuint tota la Barbaria e la part de migjorn. (p. 203-204)
[1] Corregim vlac.