Bm-1908-4
Sr D. Mateu Obrador
Estimat amich:
Rebuda sa seua
afectuosíssima carta y tant En Francesch com jo quedam entesos y conformes en
lo que mos hi diu. Esperarem, ido, sa primera bona avinentesa que voste puga
aprofitar, per du a efecte sa tan desitjada espedició a-n es puig de Randa.
No’s descuydi d’avisarmos tot-d’una que tenga lleguda ¿Heu sent?. Mos ho té
promes, y lo promes s’ha d’atenyer. Quedam axi.
No sé, quant anirem a
ciutat. De totes maneres no podrà essé fins passades ses fires, y sa derrera es
dia 18 d’aquest mes. Encara que hi anássem despres, farém bò a no estarhi
gayre, jo esper que no mos hi assolarém fins passat Nadal. ¡Ara..! No’m toca a
mi resoldre!
Estich ben contenta de lo
que mos diu de sa milloransa d’es nin com tambe de que ja tenga Na Beleta a
ca-seua, bona y sana. Los me comán ben molt a tots.
Na Margalida ara ja esta
bé, gracies a Deu, y a la fi hem trobada cuynera; qu’ha de comensá dissapte. A
poch poch tot s’arriba a compondre. Ara ja tendrem personal lo que importa que
surta avengut.
Molt vaig pensá en voste
com vaig sebre p’es diari sa venguda de s’Archiduch. Tal volta Deu heu ha
compost axi per du a bon terme aquest plet qui fa tants d‘anys que dura entre
voste y ell. Deu tot ho pod, y axi hu fará, si li convé a v.; jo pregaré molt
per aquest assumpto. ¿No es ve que l’ha sentida, a sa proteccio especial de Deu
en temps d’es viatge?. Tengui confiansa, ido, que Ell ho pod du tot a bon port,
y le hi durá, si es convenient. Una cosa volria dir’li y es que si no li feyen
justici, s’esfors per no criâ rencor, sia generós, sia llarch a perdonar, que
Deu ja li asistirá per un altre vent. Ja sé que voste no n’ha mesté de conseys
meus, pero permeti que le hi recordi; pensi en la gran figura de Job, pensi en
l’historia de Valter y Griselda, pensi sobretot ab el Bon Jesus demanant perdó
p’els qui l’enclavaven, y será generós. Ja m’escriurá el resultat de ses seues
gestións, y Deu fassa que sia axi com jo desitx y li deman, si convé. Estich
segura que tots els qui li son bons amichs pensen com jo. Y d’amiga, ja sap que
m’en apreciy d’esserley sempre
Maria Antonia
Lluchmajor 1 d’Octubre –
1908