Bm-1880-2
La lletera
Mes qu’un pasco de
contenta
Va sortir una lletera
Molt airosa y
falaguera,
Garbosa, llesta y llaventa.
Una gerreta de llet
Duya a vendre cuidadosa
Y estava tota gojosa
Tenint ja son conta fet.
Per lleva es seu cansament
Y entretenir es camí
Comensa a esplicar així
Son alegre pensament.
Aquesta llet, gastos nets,
Em treurá mes de vint sous
Ab ells pug comprá cen ous
Que m’han de fé cent pollets.
Cent galinas al present
Com cent galls d’indi, tendré;
Per a Nadal las vendré,
Y compr un porch al moment.
Menjant a no poré mes
Dins poch temps engreixerá,
Y qui el me voldrá comprá
Ha d’escopí bons doblés.
Llavó em pos a negociá,
Y en llevá un poch a n’és bech,
Arrib a aplegá un talech
Que no’l puga suspesá.
Dient així tant s’entrecuita
Que tropessa la pobreta
Y li caigué sa gerreta,
¡Riquesa per hont m’ets fuita!
Es qui fa es contes tot-sol
Sens tenir a Deu present
Fabrica torres de vent,
O cássa aucellets al vol.
Jo sempre em recordaré
D’un adagi qui fa vasa,
Y diu, qu’uns contas fa s’asa
Y s’altre el fa es traginé.