Bm-1872-4
Palma, 27 febrer 1872
Valent donzell me deis en vostra lletra derrera, mon aymat mestre;
lletra que jo he llegida més de duas vegadas perquè goitx y casi orgull me dóna
l’ vèurer qu’un homo savi con vós tinga tant bon afecte a un xicot com jo, y
que li don dret de titolarlo son amich. Això és per mi una prova més de que la
vertadera saviesa no s’allunya may de la modèstia y de la senzillès de cor, y
que al costat seu no arrelan may la presunció ni la vanitat inflada, qualitats
que sols tenen los pedants y savis de bambolla. Siga con vulla, vós m’haveu
tret un nom, valent donzell : jo, en
canvi, vos n’he tret un altre que no sé si’us plaurà; mes lo cert és que sempre
que de vós parl’ he dat en la mania de dirvos el pros Milà. Si’us desagrada, digaum’ho y no vos ho tornaré dir
més.
Molt, molt content estich
de que m’hajau enviada una de las vostras poesias. Ab molt bon gust la posaré
en lo vinent nombre de la Revista, y l’ fet de
vèurer en ella vostro nom serà llissó eloqüent per alguns de nostros literats
d’alto copete que fins al present
sembla que tenen a manco d’escríurer hi alguna cosa, per més que molt los hajam
pregats.
En Lluís Pons (que després
de vós també és mon mestre) diu que llegint una poesia de las vostres li
apareix qu’haveu viscut durant lo setgle d’or de nostre Literatura, perquè
sabeu trovar de tal manera que no n’ saben molts poetas de vuy en dia, y las
vostras composicions respiran classicisme per tots els poros. En casa del mateix hi hagué, diumenge vespre, una reunió
literària en obsequi a la fa poch casada Na Manela de los Herreros, ahont
assistiren bona part dels poetas y poetisas palmessans. Allà llegiren algunas
poesias, se cantaren cançonetas referents al objecte, se tocà l’ piano, y,
entre altres personas notables, passà la vetlada ab noltros En Lluís Salvador,
archiduch d’Austria, al qual conixereu per lo que d’ell hem dit en lo nombre 2
de la Revista. Na Manela s’és casada ab n’Enrich Bonet,
que, si no és poeta o lliterat, és, en canvi… escrivà de l’Audiència.
No recort si vos tench dit
l’haver rebut el Calendari que
m’enviàreu y del qual envio vos don
moltas gràcias. No vos vull dir res del Cas
veritable, perquè tendria que repetirvos lo que d’altres vegadas vos tench
dit : així és que jo no cerch altre cosa sinó vèurer alguna producció vostra de
la qual vos puga dir: — No m’agrada — (mal de fer serà), perquè no aneu a
crèurer que vos alab sempre, per lo molt que vos estim.
Contentíssim estich també
de la promesa que m’ feis de dos articles de Literatura per publicar en la Revista.
Si tots los homos de ciència com vós ho fessen així, per cert
que l’ paper de la Revista
s’ posaria a bon preu, y pujaria ben amunt, com a vegadas succeyeix ab lo paper
de Bolsa.
¿No vos ha succeït may
que, volguent dir moltas cosas, de tantas que són, no acertau a dirne cap de la
manera que voldríau? Això, lo que m’ passa are a mi : dich y dich, y encare no
posa la ploma sobre l’ paper lo que jo vull o pens. Per tant, vull ja acabar la
present, demanant-vos que no’us descuideu de escríurerme de tant en tant;
perquè, si vésseu el plaer que m’ dónan vostras lletras, y no tenguésseu atres
cosas que fer, m’en escriuríau una cada correu.
Descuidava m’ de dirvos
que vaitx arreglant con millor puch l’acabament del treball, però m’ falta per
això algun material que no m’ serà possible tenir fins que, per festas de
Pasco, vaja a Felanitx.
Prech a Déu que’us curi
pronte de la vostra malaltieta; esper la vostra Complanta, que ja pens quina serà ella; y, encara que bé ho sabeu,
vos vull repetir una vegada més que molt vos estima
Mateu
Obrador Bennassar