Mateu Orfila: Carta a son pare

Bme-1817-4

               Mon estimat Pare:

            acabam de rèbrer la carta
de V. f[e]cha de 20 Mars y 16 Abril; nos havem alegrat infinit de sàbrer que la
estimada Mara està fora de perill gràcies al S.or y a<l> nel
D[oct]or Juan Pons: la obra que estich acabant me té tan ocupat que no puch ser
llarch, pues los impresors me tormentan a cada moment. He sentit molt la mort
del S.or Hernández pues crech valia més que son fill in pace requiescat. Altra li escriguí hi
havia uns 15 dias, en la que parlava de vales y a ella me refare[s]ch. Las
inscripcions Morunas, el llibre del Dr. Ramis y el corn de mar, pareix se
quedan a Marsella, pues no he rebut encara res; de tot li dono infinitas
gràcias. Mr. Ismail és partit per la
Suècia, és home de garbo, però un poch massa bo, pues no dexa
de trobar qui lo engaña. Lontano fa un viatge que jo desitjaria fer, crech me
profitaria més que a ell y tendria el gust de vèurer mon germà que stimo de tot
mon cor, encara que no me scríguia ni una línea. Un milló de cosas a la
estimada sàvia (viña y Yglésia), a la querida germana anequi pot dir que ja hi
ha un any que estàvam per partir de Marsella y que dins dos mos tornarem a
vèurer, pues aquí tenim paraula y no tenim por de la mar, come certa gente che promette et non tiene, atrapa; mil expresions
al estimat cuñat y a totas las nebodas, al nebot y amichs.

                                                                                                                                  Son
fill y servidor
            

                                                                                                                                                  Orfila 

París 13 Matx 1817