Capítols
de Política y bon Govern de la Illa de Iviça
Gouern de la pnt. Illa, en què los
preus de les vitualles, robes, mercancies y demés coses necessàries als vehins
de la present Illa vajan a preus moderats y no excessius; Per tant sa Señoria
Molt It.e ab serie y thenor de les pnts. ordena y mana a totom
generalment de qualseuol grau, condició y estament que sia, que no gosen ni
presumescan vèndrer, axí en públich com en secret, les coses infrascrites a més
preu del que en cada vna en particular se declara en lo modo y forma seguent:
1.—Primerament ordena y mana Sa S.a
Molt It.e que lo forment, ordi, oli y llegums, sia aforat cascun any
en la forma acostumada per medi del It.e señor Gouernador, Vicari
general, Mag.hs Jurats, Procurador Real, Síndich y escriuà de la Un.,d y Síndichs
de Parts foranes.
(…)
3.—Item, que ningun venedor
de carn no puga excedir, ço és de un moltó de un any tres lliures deu sous, y
de dos anys sinch lliures, de tres anys sis lliures; de un segay de un any una
lliura quinse sous, de dos anys dos lliures deu sous y de allí auant tres
lliures; y los cabrits a deset sous; so pena de sinch lliures y la carn venuda
perduda.
(…)
8.—Item, que los conills se
venan y nos puga excedir de quatre sous, y la llebra tres sous, y la perdiu
sinch sous; los coloms saluatjes sinch sous lo parell, y los pardals a dos sous
la dotzena; àdenas y demés volateria saluatje quatre sous cascuna, so pena de
tres lliures y la tal cassa perduda.
(…)
10.—Item, que los hous se
venan a rahó de un dobler cascun los estantisos y los freschs a dos dobles, so
pena de vint y sinch sous y los hous perduts.
(…)
12.—Item, se dona permissió
ques pugan vèndrer mar[r]anxons vius a qualseuol particular de la pnt. Illa
habitant en ella, pesant aquells al peç hont se asenyalarà, a rahó de dos sous
la lliura tendera, y los de camp y femelles a deu doblers, so pena de deu
lliures tant per lo venedor com comprador y lo tal maranxó perdut.
(…)
14.—Item, que los pescadors
no pugan vendrer ni donar lo peix en llurs cases, ni marina, ni en altre part,
sinó aportar aquell a la pescateria que se diputa y asenyala en la plaça del
Pou de la Torre
noua, so pena de deu lliures y trenta dies de presó y lo tal peix perdut; y
sots la matexa pena de deu lliures y trenta dies de presó hi pendrian los
compradors de dit peix fora de la pescateria, y sots dita pena deguen aportar
lo peix de bastina esmocat y esventrat a la dita pescateria.
(…)
17.—Item, que tot pescador
haja de vèndrer lo peix que pres haurà en la forma y preu que baix se li
asenyalarà so pena de sinch lliures per cada vegada que contrafarà y lo peix
perdut.
18.—Item, que la tonyna
fresca se vena a deu dobles la lliura.
19.—Item, que los raós se
venan a rahó de dos sous la lliura.
20.—Item, que lo pagell y
serrans, anguiles, aranyes y padasos se venan a nou dobles la lliura.
21.—Item, que los enfosos,
déntols, pagres y tot peix vermell se vena a nou dobles la lliura.
22.—Item, que lo boga reuell,
espar[r]ays, baques, torts, massots e peix roquer, encara que sia de canya, se
vena a set dobles la lliura.
23.—Item, que lo jerret,
boges[1], gall<e>s, sorell,
seclet e tot peix de xà[v]ega o bolix, exceptat peix de ventura, se vena a rahó
de sinch dobles la lliura de divuyt onses.
24.—Item, que los bonítols,
espets, palomides, verderols, molls, llobarros y mabres, se venan a rahó de nou
dobles la lliura de divuyt onses.
25.—Item, que les síruies,
sarts, càntares, morenes y congres, se venan a rahó de set dobles la lliura de
divuyt onses.
26.—Item, que les oblades,
corbes, salpes y tot peix de batuda y xàrsia, se vena a raho de sinch dobles la
lliura de divuyt onses.
27.—Item, que les musoles,
gats, llunada y bomià, se vena a sinch dobles la lliura de divuyt onses.
28.—Item, que les reyades,
casons, escats, clauells y tot gènero de peix de bastina se vena a tres dobles
la lliura de divuyt onses.
29.—Item, que ningun
particular gos ni presumesca posar mà en pèndrer peix de peses ni coua so pena
de tres lliures.
(…)
81.—Item, que dels tagells de
seuina no pugan excedir de quinse sous per cent, so pena de deu lliures y los
tagells perduts.
82.—Item, que los estalons y
traueses de seuina de setse fins en vint palms no excedescan de tres lliures la
dotsena, y les perxes de pi palades la dotsena quinse sous, y los escarrasons
de seuina quinse sous la dotsena, so pena de sinch lliures y lo tal llenyam
venut perdut.
(…)
[1] Llegiu bogues.