Miquel Aguiló: Un estudiant com molts

Bm-1912-3

ESCENA I

 

 

LOLA                       (Dreta devora un portal.)

                               ¡¡Enric!! ¡¡Enric!! axequet (pausa)

                               Ala,
axequet aviat,

                               Que
al instant has de partí.

                                 (Lola s’ asseu devora na Mercedes)

                                                        (Entre n’ Enric
y diu:)

ENRIC                    Bon día;

                               Qu’
han passada bona nit?

LOLA                       Si, y tú qu’ has pogut dormí?

                                  (Besa sa ma á son pare y á sa mare)

RICARDO               Escolta
aquí, estimat (Enric si acosta.)

                               Diguesmé lo vertadé:

                               ¿Cuants
de duros has mesté

                               per
comprá tot es papé

                               y
llibres d’ es nou añy cuart?

ENRIC                    Jo,
per dí sa veritat,

                               ara no vos ho puc dir

                               fins
que seré á ciutat.

                               Perooo… crec qu’ emb so bolic

                               qu’ ara jo vos he afinat,

                               no
estaría embarassat

                               de
tant sols pegá es camí,

                               sinó
de, en haver arribat,

                               comprá
tot lo que m’ heu dit.

RICARDO               Ja hu crec ja, tros d aubercoc,

                               que
molt te devertirías

                               y
poc estudiarías

                               emb
sos dobbés d’ es bossot. (Pausa)

                               (Ricardo agafa un bolic de
demunt es bufet.)

                               Vat
aquí vint y cinc duros

                               y
compra tot lo qu’ has mesté

                               y
si ‘t sobra cap papé

                               no ‘l tudes com es baturros;

                               gordel
fins que jo vendré

                               que
pentura em caurá be

                               per
treuret, fiy meu, d’ apuros.

ENRIC                   (Aparte) ¡Oh! que me devertiré,

                               jo
que domés tenc mesté

                               no
arriban á quinse duros!

RICARDO               (Axecantsé
dret y acostantsé tot dos á s’ apuntadó.)

                               Una llissó et vuy donar,

                               fitsetí
be emb lo que ‘t dic:

                               ¡alerta!
á no estudiá

                               y
á tení cap mal amic,

                               perque
si arrib á afinar

                               qu’
has faltat á lo que ‘t dic

                               per
porqué t’ he de llogar

                               emb
l’ amo de Son Antich.

                               Ja
sabs tú que l’ añy passat

                               dugueras
cinc carabassas

                               sensa
haverné «ni aprovat!!»

                               «sols una» de entre tantas.

                               Y
per aixó desde ara et dic

                               que
si enguañy hu fas axí

                               no pensis trobá es camí

                               per
vení á nes teus pares

                               perque si t’ ho proposaves

                               surtirías… ¡¡mort, de aquí!!

LOLA                      (Axecantsé) No t’ enfades més, Ricardo;

                               s’ atlot fará
devuit añys,

                               sabrá gordá més
es blancs

                               y no será tant panchoflato.

RICARDO               Per aixó es que jo m’ enfat

                               perque
ja te devuit añys

                               si
encara no ‘n tengués tants

                               un
homo li pot passar.

                               ¿Tú
que dirás que no ‘s vé

                               tot
lo cuant li he espressat?

                               Noltros
mos hem de matar

                               per
fe homo aquest soldat

                               y ell en lloc de
apreciar

                               lo
que son pare ha gastat,

                               mos
ha surtit un tudat

                               que
no va d’ estudiar.

 

(…)