Bm-1701-6.3
Divendres 8 dedicat a la
castedat de St. Fco. de Paula.
(…)
Poch aperegué a Fco. el gosar le
castedat y puresa sino le difundie y comunicave a los altres y per esto lo
procurà ab totas veras. Bestera referir un cas prodigiós que es referex en la
sua vida. Vivia un jove tan cego de una passió torpe que ab perill de le vida
determinà seguir los passos de le que locament amave. Fonc precís pesar per el
convent aont abitave Fco
el qual desitjós de infundir-li le castedat y puresa menà al porter que al
pesar un jove qui li demenerie un poc de beure tencàs le porteria, li offeris
una regelada beguda y lo avisás ab prestesa. Axí com lo ordenà Fco, lo exequtà el porter y veentse encerrat
aquell jove y que ly detenien el camí y privaven de seguir son desordenat
apetit, demostrà tals strems de sentiment que parexia estar frenètic. Aguerdà
el P. se ly mitigàs algun tant aquella còlera y comensà a persuadirli el
portave cego y engennat el demoni; y
per major evidènsia y posà le mà a les orellas y tregué de cada una de elles un
gusano del temáñ de un peu, totes cubertes de pèl tan orrendos y spantosos que
causave orror el mirarlos. Aquí quedà asombrat
aquell jove, obrí los ulls de la consideració.
Viu el mal stat en què astave. Tractà de arrepentirse. Prengué lo àbit de la
nostra religió y fonc un tan insigue varon
qual fonc St. Juan de la
Roca.