Bm-1825-4
Palma
de Mallorca, 13 de juliol de 1825.
De
tres retglas que he escrit per la casa de la Trinidat de Felanitx,
ninguna ni ha. Qui te la culpa? som jo? Si el divenres que no es festa grossa,
y cada dia del Advent se dejuna en la nostra Orde y los dejunis de la Iglesia: perque afagir los
dimecres y dissaptes, com las Beatas? perque fer dejunar ninas qui no son del
orde? Aquesta devoció indiscreta, no ferse carrec de que be dejuna qui mal
menja, pegar, pessigar, atupar, no enseñar de fer feyna, tenir un geni imperios
y altiu, ferte insufrible y odiosa a tothom, el no fer bugadas, y el tenir tan
poc mirament, cuant tothom te té los ulls demunt es causa de que xerran de mi y
tot. Onze ans he estat mal vist en Felanitx per causa vostra, y havent pogut
lograr lo añ passat donar lo habit a Sor Catalina, ara per la mala conducta que
has tengut respecte de aquestas atlotas, he perdut el consepte. No te canses en
justificar un prosehiments que deus esmenar. Colca cosa bona de tu he sentit
dir; pero la Sra. Coloma
Nadal y nigu mes te ha alabat. Descontent el Rector, descontents los de Son
Burguera, y descontenta poc ó molt tota persona qui parla de tu ¿com no coneys
que ofens a tothom? Al manco no te esmenaras ara? Per el meu credit fere una
llista de lo que he dat per la casa desde el desembre de lo añ [18]23 fins al
present, per fer veurer que no te he oprimit enviant aquestas ninas o atlotas
que no has sabut criar y ets causa que no me ajudaran a pagar lo que se deu als
acreedors qui tenian dret demunt las casas que has comprat esper. Entregare
dita llista a la Sra.
Antonina de Son Burguera; perque sapia respondrer als qui
murmuran de mi per causa teua.
Desde
que som ministre me han llevat els enterros uns dels prinsipals medis de
subsistir noltros. Se son afagits vuyt menjadors y ningun frare se es mort dins
casa. Tenim quietut y no falta, ni devem, havent tengut molts de gastos
extraordinaris y contribucions. Y com? Jo no dug es frares a barradas, sufresc
els defectes, avis el bon modo, contents tots, fan lo que poden, perque no
veuen en mi un qui vol comendar y mortificar els altres, sino un qui los
servex, que axo vol dir Ministre un qui no ha llevat a nigu en 16 mesos ni
dinar, ni sopar, ni vi, vetlant perque no se fasen faltas que se corretgirian.
He
vist clar que no ets bona per res. Tot fa mes bons als qui aman Deu. Si
hagueses mirat com a fillas aquestas atlotas y com a desemparadas, goñavas un
gran credit: la de Sineu tampoc pogue agontar: Si dius que eran mal criadas,
que deyan que menjavan carn e ca seua, y que una deya que la havian duyta per
forsa; devías aconsolárlas, no reñar. Es botxí péga, y els mals sufrits reñan;
pero els caritatius corretgexen suavement permeten el recreo propi de la edat y
a poc fan anar be a qui no nex sant ni te el señ cumplit ni dexa de tenir
defectes com los que tu tens y no son petits.
En
Campanet vatx veurer una jove molt desitjosa de vestir algun habit, y me aparague
acertada: el Rector me digué que no era del seu gust esser trinitaria de
Felanitx per lo que havia vist. Mira la poca y mala fama que tens a la vila y
fora. Basta lletgir las teuas cartas per sabrer que no ets lo que deurias.
Per
tant no sias blaya, ni ridicula, ni enfadosa. No es lo mes honest y decent enar
ab esperdeñas y sense calsas que deuen se de punt o de roba, per anar conforme
a noltros, y no segons el mal gust den Prohens, qui ha enseñat moltas tonterias
que no hauria cregut si no las agues lletgit: Tal volta el estar sovint malalta
ve de aquets peus. Calsauvos lo mes pronta que pogueu y podeu dins quinze dias.
Els qui volen ser pegats que reparen que veneren á una qui no te dotbés, ni
trassas y que jo no puc fer cent lliuras que me demana el Sr. Tomas Canevas dia
19 juñ ultim, y no volre cuant puga, si no mudas tu, qui li dius que me las
deman a mi com si jo hagues fet el tracto.
Jo
trebay per ferte quedar be y tu fas cuant pots perque jo qued mal. Lo que jo
feya perque servint al proxim, goñasses fama, te ha servit perque tu y jo la
perdessem. Ara ja no esper res del qui me havia promes patrocinar a la casa. Jo
continuare fent lo que puga, se ja que he comensat. Si no acudexan personas de
mes capacitat que tu, la casa no pot subsistir. Mentras no sias mes humil,
pacient y aguda, no y ha remey.