Mode d’oir missa amb devoció

Bm-1881-6

           La
santa Missa es un sacrifici y el únic de la lley de gracia, en el cual bax de
las especias ò accidents de pa y de vi se oferex y sacrifica Cristo señor
nostro á lo etern Pare, axí com en la montaña del Calvari se oferí enclavad en
la creu; pero ab esta diferencia, que en la creu derramà la seua sang, y en la Missa no la derrama; allà
patí dolors y penas, y en la
Missa nó; en el sacrifici del Calvari morí real y
vertaderament, y en el sacrifici de la
Missa mor místicament per la mística separació del còs y
sang. En el Calvari perdé la vida, en el altar se mos representa perdendla, y
per axò se diu que ahy està viu en representació de mort. En el Calvari los qui
sacrificaren á Cristo foren los verdugos, y en el altar qui el sacrifica es el
seu amor. El ministre principal de aquex sacrifici es el mateix Cristo, qui se
oferex á lo etern Pare: el ministre de ofici y per consagració es el sacerdot
qui celebra la santa Missa, y el qui li assistex; y el pobble qui la ou es
també en alguna manera ministre de aquex sacrifici, y per axò es necessari que
los qui assistexen á la Missa
tengan la matexa intenció que el sacerdot qui celebra, y per cuyo ministeri
oferexen á lo etern Pare son divino Fill; procurand cumplir ab los fins que
tengué Cristo señor nostro, cuand per son testament mos dexá aquest divino
sacrifici en la nit de la cena; y de aquí es, que oind bé, ab fervor y devoció
la santa Missa, se poden treurer tots aquells grans fruits, bens y profits que
comunicà al mon el sacrifici de la creu, y par animarmos á aquesta devoció los
diré en sustancia, y son los siguents:

            El primer es, que oind
Missa agraim á Deu las misericordias, mercès, favors y beneficis que mos ha
fet.

            El segon es, que li oferim
per los nostros pecads el major sacrifici, y la major satisfacció que se li pod
donar.

            El tercer es, que
regonexem en gran manera la seua soberanía, majestad y supremo domini.

          El cuart es, que oferim
par alcansar novas mercês y beneficis lo més que porem donar, y lo més que Deu
pod demanar, pues es el seu propi Fill, qui no pod ser més.

            El quint es, el perdó de
los pecads venials.

            El sisê, se alcansa gracia
par confessar los mortals, y evitarlós, y crexer en virtud.

            El setê, á aquell qui está
en gracia se li aumenta, y la pena del purgatori se li disminuex.

          El vuitê es, tenir un
grandissim motiu par esperar que aquel dia que oim Missa Deu mos alliberarà de
molts de perills y desgracias, segons sant Agustí; el cual també diu, que el
àngel de la guarda va contand y escrivind totas las passas que un homo dona par
anar á oir Missa, para que Deu las hi premiy.

            El novê es, que Deu dona
bon succes á los negocis temporals.

            El dezê es, que la vista
devota de Cristo en la Missa
cura las malaltías de la ànima, millor de lo que curavan las del còs la vista
de la serpent de metall, y la hombra de sant Pere.

            El onzê es, que el Señor
dona el seu sustento á los qui ouen bé y ab devoció la santa Missa, axí com el
dona el rey á los seus criads qui el servexen á la taula; y finalment son tants
los profits que se alcansan oind la
Missa ab reverencia y devoció, que no solament fujen los
dimonis del olor del sacrifici, sino que també derrama un particular consol en
los qui la ouen devotament.

(…)