Bm-1747-10.2
a)
(…)
Las
faves en tenir un forch de altària entrecavau-las, y si no són espesas,
metjancau-las com comensan a scurar cremayons, si són espesas antes, perque si
se espera més, no hay podran entrar. Mes en ser arrencadas, dexau-las estar en
gavellas, y tenir la era llesta per bàtrer-las, y en ser secas, luego a la era,
per a què no se bañan en el camp, perque en bañar-se tórnan negras, vermeyas y
lletges, y ya no volen còurer tant, per cuytoras que sían, y molts añys al
mateix temps que se treuen los fems se poden tirar o posar a sembrar blat manut
aresta negra en el goret de la terra més prima, allà a hont se dexarà treballar
millor, aunque sia en axut dins olivar, o fora de l’olivar, y esta terra serà de
set barcellas per quarterada.
Y
si al mateix temps en el rostoy de blat hay à bon toch, se pot sembrar sivade,
y acabat de sembrar la sivade, que serà de 6 fins a 7 barcellas per quarterada,
tornar sembrar blat. Advertesch y protest que quasi és ignorància tatxar llevor
a terra, que un home no veu ni coneix, sinós que el qui sembre com veu se terra
segons altres que ne haurà sembradas, ha de tirar llevor lo que creu que és per
a dur aquella terra, y axí tatxar sense vèurer és bultar. El blat y ordi és lo mateix;
la quarterade més baxa y ordinari necesita de una quartera blat o ordi y la
quarterada més alta de 14 barcellas y axí de quarters fins a 14 barcellas se
calsan totas las terras de Mallorca qui són tot terra. Perque un de Rubers
tenia 3 quarteradas de rota y deya que en 12 barcellas sempre era y feya espès,
y no denunciave que de las 3 quarteradas n’i havia set cortons de roca.
Havem
resolt las faves y lli, y donat y tractat de passo de la llevor que se
concidera haver menester la terra, y trobant-nos encare en trèurer fems, digo
que si al mateix temps plou, és convenient cessar del fems y acudir a lleurar
per faves o per lli o girar el rostoy per fer restoble de ordi, el qual
restoble, ya que va entre mans, difiniré de esta manera: V. G. tindrà V.M. 20
quarteradas de goret en el rostoy per fer ordi, el ferà de dos temps; vull dir
que el sembrerà de duas sahons, estos és: deu quarteradas, las més primas, un
mes y mitx antes de Nadal, y las altres deu sols que sian sembradas per a
Nadal, y axí si una sahó no prova, ya provarà la altre.
(…)
b)
(…)
Les
cabres és bestiar qui treu molt per lloch a hont no hay à abres, però si hay à
abres fer-las enfora, no obstante los cabrits novells poden estivar en lloch de
abres perque estos no fan mal ningun, antes bé castigaran molt los romeguers y
tot gènero de axermim. Las cabres duen el preñat cinch messos, com las ovellas.
Anem
are de nudrir tosinos, qui fan lliuras; són bons animals y no costan gayre de
pasturatjes, y axí en fer cria de estos animals y se segueix que sían duas o
tres trutjas o moltas qui fasen los godinets totas a la una, importe que
quiscuna estiga aparte y dividida, que los godins no se puguen mesclar, que com
ellas arríban juntas de pasturar, tròpia quiscuna los seus tot sols o dins barraqueta
o assoll o cambre o corralet y esta és la primera regla per nudrir y no
dexar-los mesclar fins que manjen y sían per anar al camp ab ses maras, y la
rahó és perque si estan plegats, com ses maras venen a donar mamar tots se
afican a las primeras que arriban aunque no sia se mara y tots se amontonen y
sols maman los més poderosos y los més ruïns quédan sense, y com assò és cada
dia, de cop se aniquilan y se’n moren molts, y si estan apartats, quiscuns
màman se mara y no se’n moren y axí va bo.
Mes
importe que tant com los godins màman que encare no mènjan és necesari que las
trutjas, a més de lo que cúllan per el camp, que ménjan cada dia a uf, a lo
menos una penxada, perque ellas han de menjar per ellas y se niarada. Y fora
garroves mentres que allétan perque las axuguen y en menjar los godinets
dar-los ordi, que esto és lo millor, o altre cosa y ab lo que ells se comensan
a basquetjar prest seran nudrits y si a ses maras no los ha faltat concert que
no se sían aprimadas en breus dias totas torneran voler verro. Y qui pretén
nudrir animals de cerra y no fa lo que tench referit ya se desengañarà com
veurà que gasta lo art: estos són bons animals venturosos perque moren grasos y
grosos y morts honran y abàstan una casa. Y duen el preñat 3 messos y 20 dias.
(…)