Temps de carestia
Un poeta de l’Alguer
qu’era nat al temps passat
decantava ama plaier
com vivia la probaltat.
Magari u no fossi rich
«proba en terra no era mai»
així dieva’l poeta antich,
providencia n’avia assai.
Avui, envetxe, qui dolor
pe’campar la vida nostra,
li demanas un llimó,
tu no saps lu que ta costa.
Al mercat pe’comprar
un petit mas de breda
és persís de ta portar
una caixa de moneda.
Jacumí és sensa cor,
quant ta ven un mocador,
tu lu pagas mes de l’or
lu valor de un bufador.
Lu germà té en vetrina
seda, llana i didal,
cent francs una bobina,
com a preu ja no hi ha mal.
Si de Pepedu li voleu
comprar un full de paper,
vus porteu moneda arreu,
o sinó n’ixiu al carrer.
De un tinter vol deu escuts,
i qui és que’l pot comprar?
És persís qu’estigueu muts,
o de mes vol’l fa pagar.
Ont és Greco so entrat
a comprar calqui coseta,
un milió m’ha demanat
de un’antiga i fea careta.
Subuioni, sabater,
si las botas te vol fer,
pe’tus fills o ta muller
te praparis, menester
de marengos un paner.
Pe’ ’l tabaco una ruina,
so arranjant de fumà,
demanaul a Josepina,
vus diu lego que no ny’ha.
Si a Raniero vos portar,
un reloge pe’adobar,
dos-mil francs tens de dar
pe’poguerlo retirar.
Ahont és Sassu m’he comprat
un lluquet pe’tancar,
me l’ha dat tot arrunjat
que no l’he pogut amplar.
Si és lu mestra de paleta
no s’en parli, no s’en digui,
ja la passas la planeta,
poc emporta que s’en rigui.
S’en profita, creu a mi,
i vus fa pagar un ull
perquè és mort raspa Agustí,
repós tengui a lu baul.
Altra rassa’l masalayo
que t’escorja viu viu,
li si vengui a tots un rayo
no cerqueu lu pastoriu.
O sinó lu mariner,
cent francs un po’de gat,
millor mai un dia de bé
que no proba i desgraciat.
La Comuna l’algua ha ’lsat
a un modo esagerat,
a Catxoto no he pagat,
l’algu’lego m’ha tallat.
Dotor Frank te fa tristo
ama tassas sensa fi.
Senyor Marras del registro
del veré fa entisigui.
Sensa falta lu divuit
tens de’nar de l’esator.
Tu vas plé, tornas buit,
i a la creu com lu Senyor.
Cosa mai fora costat
un bací en aqueix temps,
si no avessin bombardat
de terralla lus mazems.
Si ta ve la calentura,
de Mannazzu tens de’nar;
t’esprofundis de un’altura,
no hi ha ’scuts pe’ ’l pagar.
I jà és cosa que t’en tiris
un caixal o una raguina,
poc emporta que suspiris,
te despulla també Pinna.
Si a ta filla tens de dar
una dot pe’ esposar
de Lobrano pots anàr
pe’puguerla acontentar.
Lu tramó i lu mirall,
la credencia ama vetrina,
se desfan com un poal
atacats am’escupina.
Si una casa vols trobar,
pots girar lus valls i’l monts
i a la fi ta tocarà
sol la gruta dels moltons.
No penseu de fer un baul,
no se pot manco murir;
llenya fina com un full
mes pijor del paper fí.
En compenso de billets
te ni vol una carrada,
si te’l fan lus Pirunquets
vagin tots en hora mala.
Dèu escuts l’angunia,
dèu-mil francs lu trasport,
tra Capitol, confraria,
millor viu qu’essar mort.
Pare Adam i la muller
se n’anava en giro nu,
veurem també a l’Alguer
que vistit no va ningú.
I lu misero empiegat
cada dia tesa la cinta,
de se bera n’és privat
de ví bò mija pinta.
Tot és culpa de la guerra
que nos han volgut fe’,
nos avansa sol la terra
pe’ un tomba de mos fé’.
Manco mal que’ls aleats
assitencia han providit,
robas, botas, tels i plats
a l’Alguer han dividit.
Ma la roba de valor
no la veu la proba gent,
diun l’han dada al gran senyor
que se tapa a l’algua, al vent.
Diu bé lu ditxu antich
que pe’l’aria va l’astratxo
si se menja to lu rich,
¿com se campa’l poveratxo?