Novena de les Ànimes del Purgatori

Bm-1821-6

                        Exortacio.

         Si
no se pot aplicar el remei á la ferida sens que esta se descubresca al qui pot remediarla; ni se pot curar la
malaltia, sens que el melalt manifest
el seu accident al metje; per esto, esent el meu intent Amig Lector ab esta
breu exortacio procurar el remei de las graves dolencias, y atroces feridas que sens tenir un instant de alivio
patexen las benditas Animas en las oscuras presons del Purgatori; y no haventhi
Cirugia qui puga millor que tu
aplicar á las seuas feridas el remei; ni Metje qui puga propinarlos mes
saludables medicinas para remediar los seus mals; per esto me apareix molt al
intent, fent jo lo ofici de Enfermer qui dona al Metje la relacio de l’estat
del melalt, informarte de los terribilisims dolors, de que gravement están melaltas pera
que te esmeres y apresuras én
aplicarlos los remeis mes especifics para curar las seuas dolencias. Yo no
voldrie que foses sord per no perder el fruit que del teu pit compasiu y Christia
esper, si atens á estas lamentables miserias seuas; las quals son tantas, y
tans los seus torments, que no heyá
enteniment humá qui los puga compendre, ni llengua humana qui los puga
cabalment ponderar; pues pareix que
aducant la sabia fecundidad de los
Sants Pares li falten termes pera
explicar la atrocidad de tanta pena, pues uns diuen, que mes pateix una Anima sola en el Purgatori que tot lo que se ha
patit, y se pot patir en esta vida; altres aseguran que el mes minim torment de allá, es major que tots los mes grans de aqui; altres afirmen que tots los tormens y penas de este mon, son com una sombra ó
pintura respecte de aquellas; altres diuen que
en comparacio de aquellas son norres; y en fin altres diuen que cotetjant dolor ab dolor, y pena ab
pena, heya tantas ventatjas de la una á la altra, que respecte de aquellas las de aqui son consols; y si solament al
oyr la estrevegancia y crueldad de los torments ab que el furor diabolic de los tiranos atormentá á tans de millons de
Martirs, los necios dolors de totas las donas qui han parit en el mon; las
estorcions que han patidas los
Catius; la diversidad de torments ab que
la Justicia
ha castigat á los facinerosos; y las ancias y agonías qui oprimexen á los
moribundos, se te erizen los cabeis; y al pensarlo nomes, aduc al mes valent de
cor li tremolen las carns; sabent que
tot esto, esent tant, tot es menos, es una sombra, es norres, es consol, y es
descans si se acompara, no ab la major sino ab la mes minima pena del
Purgatori, casi tench per imposible el que
no se mogue la teua devocio á socorrer, y aliviar (sabent que solament está en el teu voler) los forts dolors y atroces penas
que patexen en aquellas presons tan
oscuras.

          Pero
si tens el cor tant de pedra que no
te mogue á llastima y á fer alguna cosa pera
alliberar estas benditas animas de tantas angustias de que están oprimidas, el saber quant terriblement patexen, mogalo per
lo menos el sebre quant del Divino
agrado es esta devocio.

          Pues
á mes de haverlo revelat moltas vegadas
dient, que estas eran las seuas
Amigas, y que lo que se fa per ellas, li agrada tant com
si lo fesen per ell mateix; y lo traguesen de aquellas penas; ell mateix
practicá també esta devocio, pues diu
Sant Agustí que la tercera vegada que
Christo feu oracio en el hort de
Getzemani, que fonc en la que suá sanch, feu oracio per las Animas
del Purgatori; de hont se infereix que
si esta devocio es tant del Divino
agrado, esta será un exersisi molt Sant y de consumada perfeccio, y no heyá que censurar de hyperbolica la
consequencia.

(…)